Constanța: diferència entre les revisions

{{Infotaula geografia política

| imatge = Statuia Libertatii Constanta.jpg

| peu = Estàtua de la Llibertat de Constanţa

}}

 

== Història ==

Segons [[Jordanes]] (ratificades després per [[Cassiodor]]), la fundadora de la ciutat va ser realment una reina dels [[masagetes]]:<ref>([http://www.acs.ucalgary.ca/~vandersp/Courses/texts/jordgeti.html The origin and deeds of the Goths]")</ref>

 

 

En qualsevol cas, l'any [[29 aC]] l'[[Imperi Romà]] s'annexionà totes les terres entre el [[Regne dels Odrisis]] i el [[Danubi]], batejades com a ''Limes Scythicus''. La llunyania i la situació perifèrica d'aquest territori va fer que l'any [[8|8 dC]] el poeta [[Ovidi]] hi fos desterrat per ordre d'[[August]]. Les lloances del poeta a la ciutat de Tomis són encara reconegudes a l'actual Constanţa, amb una estàtua a la Piaţa Ovidiu (''Plaça d'Ovidi''), davant de l'antic ajuntament (actualment seu del Museu d'Història de la ciutat).

Amb el temps, Tomis va ser inclosa a la nova província romana de [[Mèsia]] i, sota el regnat de [[Dioclecià]], a l'Escítia Menor, de la qual es convertiria en centre i metròpoli. Amb la divisió de l'Imperi Romà, la ciutat va passar a mans de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Fou ja sota aquest nou poder quan la ciutat fou rebatejada com a ''Constantiana'', en honor de la germanastra de [[Constantí I el Gran]], Flavia Júlia Constantia ([[274]]-[[337]]). Tot i així, aquest nom no seria emprat de forma oficial fins a l'any [[950]], quan als registres apareix com ''Κωνστάντια'' (''Constantia''). Durant aquells segles la ciutat es va mantenir dins dels límits marcats per la ''muralla de [[Trajà]]'', tot i que aquest límit fou reforçat amb noves fortificacions.

 

Al lloc de la vella ciutat s'hi van establir alguns pescadors i els autors grecs del segle IX i X van continuar anomenant ''Contantia'' ("Κωνστάντια") a la població que va sorgir; el 1154 a la carta geogràfica d'[[al-Idrisi]] se l'esmenta com ''Tamtana''; al segle XIII s'hi va fundar un establiment genovès que apareix a les cartes nàutiques italianes del segle XIV sota el nom de ''Costanza'' derivada del nom romanès Constanta. A la segona meitat del segle XIV hauria estat sota domini del príncep búlgar [[Dobrotitsa]] ([[principat de Karvuna]]) separat del segon imperi búlgar.

 

Quan el [[1388]] [[Dobrudja]] va ser incorporada al [[principat de Valàquia]] (Eflak) per [[Mircea I]] «el vell» (o més aviat l'Antic, 1386-1395 i 1397-1418), la ciutat va quedar dins aquest estat. El 1395 el sultà [[Baiazet I]] va fer campanya contra Mircea a Valàquia, va conquerir la ciutat de Constanta, va desmantellar les seves muralles, i va derrotar al príncep a la [[Batalla del riu Argeş]] (Valàquia, [[17 de maig]] de [[1395]]) imposant al tron valac a [[Vlad I de Valàquia]] «l'usurpador» (1395-1397). Baiazet I va abandonar després el país i el 1397 va haver d'anar també a Anatòlia per fer front a l'amenaça del [[Beylik de Karaman-oğlu]] que havia fet moviments durant la campanya de Nicòpolis l'any anterior, i va estar ocupat tot el 1397 i 1398, i Mircea va recuperar el poder a Valàquia i va recuperar Constanta. Ja no hi va haver ocasió pels otomans de tornar a Valàquia; el [[28 de juliol]] de [[1402]] l'exèrcit otomà era aniquilat per [[Tamerlà]] a la [[batalla d'Ankara]]. Mircea va conservar el poder sota Solimà (1403-1410) i Musa Celebi (1410-1413) a [[Rumèlia]]. [[Mehmet I]] va fer finalment una expedició el 1417<ref> datació de N. Iorga</ref> o el 1419<ref> datació de H. Inalcik</ref> i va ocupar Constanta. No obstant la seva possessió no fou definitiva abans del [[1445]], ja que el capità de la flota borgonyona Waleran de Wavrin va recórrer el litoral i va desembarcar a Mangalya, una mica al sud de Constanta, i no hi va trobar cap otomà. Sota domini otomà va portar el nom de Köstendje (moderna ortografia Köstence), derivat de Constanta.

 

 

En la [[Guerra russoturca (1806-1812)|guerra russo-turca de 1806-1812]] fou ocupada el 1809 pels cosacs que van destruir la fortalesa, i la ciutat va quedar reduïda a un llogaret. La [[Tractat de Bucarest (1812)|pau de Bucarest]] la va retornar als otomans i fou rodejada d'una línia de fortificacions. En la [[Guerra russoturca (1828-1829)|guerra del 1829]], es va rendir sense lluita i fou desmantellada pels russos. A la [[guerra de Crimea]] els francesos, aliats dels otomans, hi van desembarcar manats pel general Canrtobert (juliol de 1854) però hi van estar poc temps. El 1857 una companyia britànica (la ''Danube and Black Sea Railways Company'') va aconseguir la concessió per explotar el port i un ferrocarril des de Bogaz-köy ([[Cernavoda]] o Cernavodă) a Köstence i això va originar un període de prosperitat. El ferrocarril es va acabar el 1860. La construcció va malmetre molt de l'antiga Constanta però encara es van poder salvar moltes ruïnes.

[[Fitxer:Constanta shipyard.jpg|miniatura|Drassanes del port]]

 

 

 

{| class="wikitable" border="1" style="float: align="right"

| 10.419

| 27.201

|-

| [[Romanesos]]

El sistema de transport públic de la ciutat de Constanţa es troba gestionat per la ''Regia Autonomă de Transport în Común Constanţa'' (RATC). Està format per 17 línies de bus urbà, 2 línies de [[tramvia|tramvies]] i 2 més de [[troleibús]]. A l'inici de la dècada de [[2000]], la ciutat va comprar 130 nous autobusos MAZ per substituir els antics DAC. Actualment, el 90% de la flota és nova i, en general, són vehicles pintats amb colors lluents, com rosa, groc o verd.

 

 

El [[port]] de Constanţa, amb un far a l'entrada, es troba ben protegit contra els vents del nord, però és vulnerable en certs temporals als vents del sud, el sud-est i el sud-oest. A banda de la seva activitat comercial, les instal·lacions portuàries serveixen de base per a la flota romanesa del [[mar Negre]].