Miquel Duran i Tortajada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles de referències
m Manteniment de plantilles
Línia 4:
 
== Biografia ==
Va ocupar diversos càrrecs en entitats de caràcter cultural. L'any [[1906]] va ser president de la junta directiva de la societat [[València Nova]], el [[1907]] va impulsar la constitució de [[Joventut Regionalista Valenciana]], el [[1908]] la de [[Joventut Valencianista]] i l'any [[1910]] va accedir a la secretaria del [[Centre Regionalista Valencià]]. En aquests anys va dirigir els òrgans de difusió de Joventut Regionalista Valenciana, ''Lo Crit de la Pàtria'' i del Centre Regional Valencia, ''Renaiximent''. Entre [[1913]] i [[1926]] va col·laborar en les publicacions de Joventut Valencianista: ''València Nova'', ''València'' i ''Pàtria Nova''. [[nacionalisme valencià|Nacionalista valencià]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Duran i Totajada |nom=Miquel |títol=Valencia, nación: el derecho a la vida de las pequeñas nacionalidades |url=https://web.archive.org/web/20130118234653/http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=3285&Itemid=1 |llengua=castellà |editorial=El Pueblo |data=1/9/1933 |pàgines=1 }}</ref> radical i d'esquerres, la seua postura va xocar sovint amb les concepcions més moderades del valencianisme polític de l'època.
 
Durant sis anys, a partir del 1910 va traslladar-se a [[Sabadell]], on va fundar i dirigir el ''[[Diari de Sabadell]]''. Entre [[1910]] i [[1920]] va haver d'exiliar-se a [[França]]. En, tornar de l'exili, es va establir a [[Barcelona]] on va dirigir el diari ''[[La Publicitat]]''. Entre [[1922]] i [[1924]] va realitzar diversos viatges per l'Estat Espanyol, França i Itàlia, i en tornar a Barcelona es va incorporar al diari ''[[La Veu de Catalunya]]'', on signava com a ''Martí Martell.'' Durant tota la seua estada a [[Catalunya]] no va perdre el contacte amb València, col·laborant amb el diari ''[[Las Provincias]]'' amb cròniques sobre l'actualitat catalana. Els moviments nacionalistes catalans, més estructurats i reivindicatius, així com la situació política catalana en general, van influir en el seu pensament polític esdevenint el seu model cap on hauria d'evolucionar el moviment nacionalista valencià. Els tres primers volums de la seua obra poètica, ''Cordes vibrants''; ''Himnes i poemes'' i ''Cançons valencianes'' es van publicar a Barcelona.