Els '''auruncs''' o '''auruncis''' (llatí ''aurunci''), també coneguts pels grecs com [[ausonis]] o [[Ausonis|àusons]], foren una tribu de la [[Campània]] que vivien a la ciutat d''''Aurunca''' entre els [[campanis]] i els [[volscs]]. El nom ausons els hi fou donat pels grecs a partir de l'heroi [[epònim]] [[Ausoni (mitologia)|Ausoni]], i els romans els van anomenar ''aurunci'', llavors un poble nombrós i important.
El [[503 aC]] les ciutats llatines de [[Cora]] i [[Pomètia]] van ser ajudats pels ''aurunci'' en la seva revolta contra Roma. Uns anys més tard van agafar les armes contra els romans en suport dels volscs, i van arribar fins [[Arícia]] on van combatre contra el cònsol [[Servili]]. També van combatre contra el poble dels [[dionisis]], un poble ferotge de la plana de Campània.
Aquestes guerres i altres que no es coneixen els van debilitar i es van dividir en dos branques (abans del [[344 aC]]) i llavors els noms d'''ausoni'' i ''aurunci'' fou aplicat a dues sub tribus de l'antic poble unit: una que vivia a l'est, fins a les muntanyes dels volscs (els ausons) i l'altra a la regió muntanyosa (els auruncs), ja molt reduïdes en nombre i importància.
Des del [[337 aC]] foren atacats pels [[sidicins]] i van demanar ajut a Roma; davant els atacs sidicins, els aurincis van evacuar la seva capital [[Aurunca]] i es van refugiar a la veïna [[Suessa]] (un 8 km al sud) que van ajudar a fortificar. El sidicinis van destruir Aurunca que ja no fou mai més reconstruïda. La capital després fou Suessa, que el [[313 aC]] va esdevenir [[colònia romana]] i el poble va perdre la seva identitat i va desaparèixer.
