[[Estrabó]] diu que la ciutat fou fundada pels argius i els tral·lis un tribu tràcia. Les primeres notícies gregues l'anomenen "''Anthea''" i "''Euanthia''" i era una ciutat de [[Satrapia de Lídia|Lídia]]. Sota el domini persa després del [[550 aC]] fou atacada pels espartans durant la campanya d'[[Agesilau II]] (396-395 aC). La ciutat va obrir les portes a [[Alexandre el Gran]] el [[334 aC]]. A la mort d'Alexandre va passar a [[Antígon el Borni]] que la va conservar fins al [[301 aC]]. Sota els selèucides va portar el nom d'[[Antioquia del Meandre]] (Αντιόχεια) i després "[[Selèucia del Meandre]]" i "''Erynina''".<ref>{{ref-llibre |cognom=Hazlit |nom=William |títol=The Classical Gazetteer |url= http://www.ancientlibrary.com/gazetteer/0355.html |any=1851 |pàgines=p. 353}}</ref> Va passar al [[regne de Pèrgam]] el [[189 aC]] en el [[tractat d'Apamea]] i els reis hi van tenir un palau. Va donar suport a [[Aristònic de Pèrgam]] del 133 al [[129 aC]]. Sota domini romà després del 129 aC, pel suport a Aristònic va perdre alguns drets, entre els quals el d'encunyar moneda; va portar llavors el nom de "''Tralles''" o "''Tralleis''" (català [[Tral·les]]) que va conservar en el període romà d'Orient. Sota els romans fou convent jurídic fins a la república però després fou substituïda per [[Efes]]. Fou una de les ciutats que van donar suport a [[Mitridates VI Eupator]]. L'any [[26 aC]] va patir un terratrèmol i [[August]] va aportar diners per la seva reconstrucció i en agraïment la ciutat va agafar el nom de Cesarea (Caesarea). Estrabó esmenta alguns personatges famosos residents a la ciutat com [[Pitodor de Nisa]] i els oradors [[Damasus Scombrus]] i [[Dionisocles]]. Segles més tard (any 474) fou ell lloc de naixement d'[[Antemi de Tral·les]], arquitecte de [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]] a [[Constantinoble]].
S'esmenta un primer bisbe vers el [[105]], de nom Polibi en una carta de [[Sant Ignasi d'Antioquia]] a l'església local. En temps de [[Constantí I el Gran]] ja era totalment cristiana i el bisbat fou confirmat. Entre els bisbes coneguts hi ha Heracleon ([[431]]), Maximus ([[451]]), Uranius ([[553]]), Myron ([[692]]), Theophylactus ([[787]]), Theophanes i Theopistus ({{segle|IX}}) i Joan ([[1230]]). Tral·les va romandre seu de bisbat (Tral·les d'Àsia) fins al dia d'avui.<ref>{{ref-web|url= http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d3t69.html|títol=Tralles in Asia (Titular See) <nowiki>[</nowiki>Catholic-Hierarchy<nowiki>]</nowiki><!--Títol generat per bot-->}}</ref>
