Revisió del 22:47, 24 des 2020 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.897 edits m Robot posa la Categoria:Romans a partir de Wikidata ← Edició anterior		Revisió del 23:31, 2 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 1: {{redirecció\|Cornèlia Africana\|Cornèlia Africana la Major}} {{Infotaula persona}} '''Cornèlia Escipió''' o '''Cornèlia Africana''', dita '''la Menor''' ({{lang-la\|Cornelia Scipionis Africana Minor}}) va ser la filla petita de [[Publi Corneli Escipió Africà el vell]]. Es va casar amb [[Tiberi Semproni Grac]], que era [[censor romà\|censor]] el [[169 aC]], i junts van tenir dotze fills, dos dels quals els famosos, [[Tiberi Grac\|Tiberi]] i [[Gai Grac]]. == Biografia == Les relacions entre el marit i el pare de Cornèlia eren molt dolentes, ja que Tiberi Semproni Grac va militar al [[Partit Popular (antiga Roma)\|partit popular]] i Escipió en el partit dels [[optimats]], i sembla que el matrimoni concertat no es va formalitzar fins a la mort d'Escipió o que aquest era viu i va accedir només perquè Grac havia salvat la vida de [[Luci Corneli Escipió (germà de Publi i Gneu Escipió)\|Luci Corneli Escipió]], germà de Publi Corneli. Quan va quedar vídua l'any [[121 aC]] havia tingut 12 fills.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Tiberius et Gaius Gracchus''" 1.5</ref> Dels dotze només tres van sobreviure, i la resta, nou, van morir molt joves. Els tres que van sobreviure van ser: una noia de nom Cornèlia i amb minusvalidesa física que es casà amb [[Publi Corneli Escipió Africà el jove]], [[Tiberi Grac]], i [[Gai Grac]].<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Tiberius et Gaius Gracchus''" 1.6</ref> [[Fitxer:Suvée Cornelia.jpg\|miniatura\| ''Cornèlia i els seus fills'', pintura de [[Joseph Benoît Suvée]].]] Va rebutjar totes les ofertes d'un segon matrimoni, incloent-ne una del rei d'[[Egipte]] [[Ptolemeu VIII Evergetes II\|Ptolemeu]] (segons [[Plutarc de Queronea\|Plutarc]] va dir, orgullosa, que preferia restar sent filla d'un [[Escipió Africà\|Escipió]], sogra d'un [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor\|altre]] i mare dels [[Gracs]]) i es va retirar a [[Misenum]] (Campània), envoltada de grecs i de literats, tot recordant els homes de la seva família.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 19</ref> Línia 17: == Les cartes de Cornèlia == Es conserven dos fragments d'una carta suposadament escrita per Cornèlia, que no tots els historiadors accepten com a autèntics, però que en cas de ser-ho, podrien ser una prova de la influència de les dones de la seva època en una família romana dedicada a la política. Es tractaria d'una carta adreçada a Gai poc abans del seu tribunat l'any [[122 aC]], un any abans de ser assassinat. Els fragments es van trobar entre els manuscrits de [[Corneli Nepot]], un escriptor de biografies en llengua llatina (ca. 110-24 aC).<ref>Bella Vivante, "Women's Roles in Ancient Civilizations", Westport, ed. Greenwood Press, 1999</ref><ref>Emily Hemelrijk, "Matrona Docta: Educated Women in the Roman Elite from Cornelia to Julia Domna", Londres, 1999, ed.Routledge, p.193-194</ref> == Referències ==

Cornèlia Africana la Menor: diferència entre les revisions