Revisió del 09:54, 23 oct 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 10:41, 3 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 2: '''Formiae''' fou una ciutat del ''[[Latium]]'', a la [[via Àpia]], entre ''[[Fundi]]'' i ''Ninturnae'', a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del [[golf de Gaeta]] (''Sinus caiëtanus''). Tot i que administrativament era part del ''Latium'' no fou una ciutat llatina originàriament, però no és clar si fou una ciutat dels [[volscs]] o de l'[[àusons]]. Una llegenda la fa una colònia grega de lacedemonis, emparentada amb la veïna ''Amyclae'', i si això fos així el seu nom original seria ''Hormiae'', que derivaria de l'excel·lent ancoratge per vaixells (''hormos'') de la seva badia. Una altra llegenda la feia teatre de la faula dels [[lestrígons]] a l'[[Odissea]], i en temps d'August la família dels ''Lamiae'' assegurava descendir de ''Lamus'', rei dels lestrígons. La primera menció històrica és del [[338 aC]], després de la gran guerra llatina, en la que aparentment ni ''Formiae'' ni la veïna ''Fundi'' van prendre part, però van permetre el pas pel seu territori dels exèrcits romans. Com agraïment se'ls va donar la ciutadania romana sense dret a sufragi. Aquest dret els hi fou atorgat el [[190 aC]] i foren inclosos a la tribu emiliana. Des de llavors fou municipi romà i lloc de residència d'estiu dels romans rics al {{segle\|I\|-\|s}}. Hi tingué una vila, entre molts altres, [[Ciceró]] el qual es va retirar allí abans de morir i fou atrapat i mort quan intentava escapar de la vila ([[43 aC]]); alguns autors esmenten com a escenari d'aquest fets a ''Caiëta'' però aquesta ciutat era en aquells temps una dependència de Formiae i el seu port. Altres viles famoses foren la d'Horaci, i la dels Mamurra. Va rebre una colònia romana en temps del segon triumvirat i va portar aquest títol a les inscripcions imperials. Va continuar existint durant tot l'Imperi. Fou la seu d'un bisbe des del {{segle\|V}}, que va existir fins al segle IX quan la ciutat es va despoblar pels atacs sarraïns que la van conquerir i destruir el [[856]]. Els habitants que restaven es van refugiar a [[Gaeta]] que fou la nova seu del bisbe.

Fòrmies: diferència entre les revisions