Jahvè (nom propi de Déu): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Tipografia
Línia 94:
Altres creuen que es tracta d'una evolució local dels déus de la zona: si bé la gran majoria de creences hi eren politeistes, també era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un déu únic.
 
Les inscripcions més antigues que fan esment de Jehovà semblen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Així, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre el [[950  aC|950]] i el [[850  aC]], portava la inscripció: "A Yahweh de Samaria i a la seva [[Aixera]]". Una altra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre el [[800  aC|800]] i [[700  aC]], diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deessa. Cap així la possibilitat que Jehovà evolucionés d'un consort de la [[deessa]] que va acabar adoptant el paper principal.
 
Segons l'arqueòleg [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.cat.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref>