Jahvè (nom propi de Déu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 94:
Altres creuen que es tracta d'una evolució local dels déus de la zona: si bé la gran majoria de creences hi eren politeistes, també era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un déu únic.
Les inscripcions més antigues que fan esment de Jehovà semblen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Així, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre el [[950
Segons l'arqueòleg [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.cat.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref>
|