Serbi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Sobre les denominacions normatives i altres
Línia 1:
{{vegeu|la llengua|serbi (desambiguació)}}
{{Infotaula de llengua
| nomnadiu = ''Cрпски / Srpskisrpski''
| estats={{bandera|Sèrbia}} [[Sèrbia]]<br />{{bandera|Montenegro}} [[Montenegro]]<br />{{bandera|Bòsnia i Hercegovina}} [[Bòsnia i Hercegovina]]<br />{{bandera|Macedònia del Nord}} [[Macedònia del Nord]]<br />{{bandera|Croàcia}} [[Croàcia]]<br />{{bandera|Romania}} [[Romania]]<br />{{bandera|Hongria}} [[Hongria]]
| regió = [[Península balcànica]]
Línia 12:
| mapa = Idioma serbio dentro del grupo serbo croata.png
}}
El '''serbi''' o millor '''serbserbocroat''' <ref>J. Bibiloni, en el seu bloc, parlant sobre el gentilici, opta per una alternativa al terme normatiu "serbi" incorporat al DIEC, generant una hipotètica opció "serb". Tanmateix no aclareix si aquesta opció ha de ser aplicada també a la llengua. {{format ref}} https://bibiloni.cat/ambbonesparaules/serbi.html</ref> és una [[llengua eslava]] meridional que és parlada, ''sensu stricto'', principalment pels [[Sèrbia|serbis]]. Des del punt de vista lingüístic, el serbi i el [[Croat (llengua)|croat]] són dues variants estandarditzades d'un mateix idioma, sent les diferències entre ambdues de tipus menor i existint una plena [[intel·ligibilitat mútua]].
 
D'un caire polític, fins al 1991 es va considerar que el serbi formava, juntament amb el croat i el [[bosnià]], una de les varietats del [[serbocroat]]. El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Aquesta denominació va ser usada des de 1921 fins a lales [[guerraGuerres delsde BalcansIugoslàvia]] a principis dels anys noranta, a manera de genèric dels dialectes parlats per serbis, croats, bosnians i montenegrins. Amb la separació de Iugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme «serbocroat» va caure en desús, a excepció de la lingüística. Avui en dia, la denominació de l'idioma és una qüestió polèmica, en la qual tenen molt a veure la història i la política. Després de la desintegració de [[Iugoslàvia (zona geogràfica)|Iugoslàvia]] i el cessament d'aplicació dels acords lingüístics entre [[Croàcia]] i Sèrbia es ve insistint molt, sobretot del costat croat, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acord que es pot aconseguir en aquest sentit és el d'admetre que el serbi i [[Croat (llengua)|croat]] (juntament amb el bosnià) formen part del «[[diasistema]] [[llengües eslaves meridionals|eslau centre-meridional]]».
Del punt de vista lingüístic, el serbi i el [[Croat (llengua)|croat]] són dues variants estandarditzades d'un mateix idioma, sent les diferències entre ambdues de tipus menor i existint una plena intel·ligibilitat mútua.
 
D'un caire polític, fins al 1991 es va considerar que el serbi formava, juntament amb el croat i el [[bosnià]], una de les varietats del [[serbocroat]]. El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Aquesta denominació va ser usada des de 1921 fins a la [[guerra dels Balcans]] a principis dels anys noranta, a manera de genèric dels dialectes parlats per serbis, croats, bosnians i montenegrins. Amb la separació de Iugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme «serbocroat» va caure en desús, a excepció de la lingüística. Avui en dia, la denominació de l'idioma és una qüestió polèmica, en la qual tenen molt a veure la història i la política. Després de la desintegració de [[Iugoslàvia (zona geogràfica)|Iugoslàvia]] i el cessament d'aplicació dels acords lingüístics entre [[Croàcia]] i Sèrbia es ve insistint molt, sobretot del costat croat, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acord que es pot aconseguir en aquest sentit és el d'admetre que el serbi i [[Croat (llengua)|croat]] (juntament amb el bosnià) formen part del «[[diasistema]] [[llengües eslaves meridionals|eslau centre-meridional]]».
 
== Distribució geogràfica ==
Linha 140 ⟶ 138:
 
No obstant això, l'ordre dels dos alfabets és diferent.
 
* Ordre ciríl·lic (anomenat aзбука, Azbuka): А, Б, В, Г, Д, Ђ, Е, Ж, З, И, Ј, К, Л, Љ, М, Н, Њ, О, П, Р, С, Т, Ћ, У, Ф, Х, Ц, Ч, Џ, Ш
* Ordre llatí (anomenat abeceda): A, B, V, G, D, dj, I, Ž, Z, I, J, K, L, LJ, M, N, NJ, O, P, R, S, T, Ć, U, F, H, c, C, dz, Š.
Linha 146 ⟶ 143:
Les lletres ciríl·liques Љ, Њ i Џ són representades per [[dígraf]]s en l'alfabet llatí. En els dígrafs, les lletres sempre són escrites juntes (fins i tot en minúscules) i també són ordenades com una sola lletra (per exemple, al diccionari, ljubav, «amor», va abans que lopta, «bola»).
 
==Notes==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{interWiki|sr}}
Linha 153 ⟶ 152:
* [http://www.metak.com Diccionari anglès-serbi]
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Autoritat}}
{{Llengües eslaves}}
{{Autoritat}}
 
 
 
[[Categoria:Llengües eslaves meridionals]]