Luci Sergi Catilina: diferència entre les revisions

'''Luci Sergi Catilina''' (en llatí: ''Lucius Sergius Catilina'') (?, [[109  aC|109]] o [[108  aC]] — ?, [[62  aC]]) va ser un noble romà de finals del [[República Romana|període republicà]] que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Catilina va néixer en el si d'una família aristòcrata però empobrida, la [[gens Sèrgia]], de la qual havien sorgit cònsols, el darrer l'any 380  aC ([[Tribú amb potestat consular|Cn. Sergius Fidenas Coxo]]).<ref>[[#cati|Sal·lusti]], § 1</ref><ref>[[Virgili]], "Eneida" V.121</ref> Durant la guerra civil entre [[Gai Mari]] i [[Luci Corneli Sul·la|Sul·la]] ([[82  aC|82]] - [[79  aC]]) es va unir al bàndol d'aquest darrer, els ''[[optimat|optimates]]'', combatent a les ordres de [[Gneu Pompeu Estrabó|Pompeu Estrabó]] (pare de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu el Gran]]) i a les del mateix Sul·la.<ref>[[Ciceró]], "Pro Caelio" XII</ref> Durant la dictadura d'aquest, Catilina va participar activament en les depuracions de ciutadans i va arribar a assassinar el seu cunyat [[Marc Mari Gratidià]] (fill d'una germana de [[Gai Mari]]) a petició de [[Quint Lutaci Catul (cònsol 78  aC)|Lutaci Catul]] qui hauria volgut venjar la mort del seu pare [[Quint Lutaci Catul (cònsol 102  aC)|Catul]].<ref>Matthew Dillon, Lynda Garland, "Ancient Rome: From the Early Republic to the Assassination of Julius Caesar", ed.Taylor & Francis, 2005, p. 523; Seager, "Cambridge Ancient History", p. 195.</ref> Acabada la dictadura i seguint el [[cursus honorum]], va ser [[qüestor]] ([[77  aC]]), [[pretor]] ([[68  aC|68]]) i [[propretor]] (governador) de la província d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] ([[67  aC|67]]). L'any [[73  aC|73]] va ser acusat d'adulteri amb una [[vestal|verge vestal]] de nom Fàbia, germana de Terència, però va ser salvat pel testimoni favorable de Lutaci Catul.<ref>[[Ciceró]], "In Catilinam" III.9; [[Quint Asconi Pedià]] "Orationum Ciceronis quinque enarratio" 91C</ref>

Catilina es va voler presentar a les eleccions consulars de l'any [[66  aC|66]], dirigides per Publi Autroni Pet i Publi Corneli Sul·la, però la seva candidatura va ser desqualificada quan va ser acusat d'exacció il·legal al seu govern provincial.<ref>[[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]], "Coniuratio Catilinae" XVIII.3</ref><ref>[[Quint Asconi Pedià]] "Orationum Ciceronis quinque enarratio" 85-87, 89C</ref> Després de les eleccions, es va passejar armat pel [[Fòrum]] per mostrar la seva força. Va ser absolt en un judici durant el qual va rebre el suport de molts personatges influents,<ref>[[Ciceró]], "Pro Caelio" IV</ref> com el [[cònsol (Roma)|cònsol]] [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Manli Torquat]];<ref>[[Ciceró]], "Pro Sulla" LXXXI</ref> fins i tot [[Ciceró]], que aleshores buscava un pacte electoral amb ell, va plantejar-se parlar en defensa seva.<ref>[[Ciceró]], "Epistulae Ad Atticam" I.2</ref>

És possible, tot i que no hi ha dades segures per confirmar-ho, que Catilina participés en la conspiració de l'any [[65  aC|65]]. Els dos cònsols designats per aquell any, [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Autroni Pet]] i [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66  aC)|Corneli Sul·la]] (nebot del dictador), van ser acusats de corrupció electoral i destituïts. El càrrec el van ocupar dos candidats que havien perdut les eleccions, Torquat i [[Luci Aureli Cotta (censor 64  aC)|Aureli Cotta]]. Els dos cònsols destituïts van planejar realitzar un [[cop d'estat]] amb el suport velat d'algunes personalitats, com [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] i [[Juli Cèsar|Cèsar]], que serien nomenats [[dictador]] i [[mestre de cavalleria]] respectivament, en cas que el cop triomfés. La participació de Catilina és mencionada en un discurs de Ciceró, ''In toga candida'', conservat fragmentàriament. Tanmateix, la conspiració no es va acabar de forjar perquè significava haver d'assassinar els dos cònsols de l'any, mesura que Cras i Cèsar van considerar massa arriscada.

L'any [[64  aC|64]], [[Luci Licini Murena (cònsol)|Luci Luccei]] el va acusar infructuosament de diversos assassinats en temps de la dictadura de Sul·la.<ref>[[Quint Asconi Pedià]] "Orationum Ciceronis quinque enarratio" 84C</ref> El juny del 64  aC va començar la conspiració a gran escala; en una reunió hi havia 11 senadors, 4 equites, i nombrosos membres influents de províncies, i el més destacat fou [[Publi Corneli Lèntul Sura]] (cònsol el [[71  aC]]) qui havia perdut el seu càrrec al [[Senat romà|senat]]; altres foren: [[Gai Corneli Cetege]], Publi Autroni, Luci Cassi Longí, Luci Vargunti, [[Luci Calpurni Bèstia]], Publi i Servili Sul·la (nebots del dictador Sul·la), Marc Porci Lacca, Quint Anni, Quint Curins, [[Marc Fulvi Nobílior (conspirador)|Marc Fulvi Nobilior]], [[Luci Estacili]], [[Publi Gabini Capitó (conspirador)|Publi Gabini Capitó]] i Gai Corneli. En el programa es proposava la cancel·lació dels deutes,<ref>[[#cati|Sal·lusti]], § 21</ref> la proscripció dels ciutadans més rics, i el repartiment dels càrrecs entre els conspiradors. Tenien el suport de l'exèrcit d'Hispània dirigit per [[Gneu Calpurni Pisó (governador)|Gneu Calpurni Pisó]], i el de [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] dirigit per [[Publi Sittins Nucerí]], i s'esperava el suport de [[Gai Antoni Hibrida]] qui seria elegit cònsol junt amb Catilina per l'any [[63  aC]], elecció de la qual s'exclouria a Ciceró.<ref>[[#cati|Sal·lusti]], § 26</ref>

Catilina es va presentar a les eleccions consulars per a l'any [[63  aC|63]], juntament amb [[Gai Antoni Hibrida|Antoni Hibrida]], pel partit dels ''[[Partit Popular (antiga Roma)|populars]]''. Catilina va buscar el suport dels joves descontents i dels veterans de Sul·la i va comptar amb l'ajuda econòmica i política de personatges com Cras i Cèsar. Tanmateix, tot i que Antoni sí que va resultar elegit, Catilina va perdre davant de Ciceró, candidat recolzat pels senadors conservadors i pels cavallers. Frustrat aleshores en la seva ambició, va començar a fer dipòsits d'armes i es van reclutar soldats en diferents punts especialment prop de [[Faesulae]], sota la direcció de l'expert comandant Gai Manli, veterà de Sul·la. Es van reclutar també classes baixes, prostitutes, esclaus i tota mena de gent per dirigir manifestacions <ref>[[Ciceró]], "In Catilinam" II.8 IV.6; "Pro Murena" LXXVIII-LXXIX</ref><ref>[[#cati|Sal·lusti]], § 37</ref> i per ajudar-hi es va acordar que es calaria foc a la ciutat en diferents punts. Quan es van fer els comicis per als cònsols del 62  aC (avançat el 63  aC) va tornar a competir pel càrrec i es va trobar amb l'oposició de Ciceró, essent de nou derrotat per [[Dècim Juni Silà (cònsol 62  aC)|Dècim Juni Silà]] i [[Luci Licini Murena (cònsol)|Luci Licini Murena]], candidats de Ciceró (que es va presentar als comicis armat per por de ser assassinat).

El gener del 62  aC, Catilina es va trobar amenaçat per [[Quint Cecili Metel Celer|Metel Celer]] de front i per Antoni a l'esquena i va decidir un enfrontament decisiu. La batalla, en la qual els republicans foren dirigits per Marc Petreu per suposada malaltia d'[[Gai Antoni Hibrida|Antoni]],<ref>[[#cati|Sal·lusti]], § 49</ref> fou sagnant. Es va lliurar prop de [[Pistoia|Pistòria]] (actual Pistoia), on Catilina i els seus van lluitar amb fúria. Quan Catilina va veure que tot estava perdut es va provocar la mort; els tres mil soldats que l'acompanyaven igualment van preferir morir.