Itome: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
retoc i referència |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Itome (Tessàlia)}}
{{Indret}}
'''Itome ''' (en [[grec
Després d'una duríssima batalla que van guanyar els espartans, els messenis van decidir retirar-se de totes les ciutats que encara posseïen i refugiar-se a la fortalesa d'Itome, que van engrandir per tal de què fos suficient per tothom. Els messenis, al sisè any de la guerra, van enviar un ambaixador a consultar l'[[Oracle de Delfos]], que els va dir que havien de sacrificar una verge d'estirp reial i que així podrien guanyar la guerra. La filla d'[[Aristodem de Messènia|Aristodem]], un heroi messeni, va ser escollida per al sacrifici. En saber-ho, els espartans van desistir en continuar la lluita contra Itome durant alguns anys. Aristodem, al cap de cinc anys, va fer una llarga incursió contra els lacedemonis i els va vèncer, i va retornar triomfant a Itome, on va ser proclamat rei de Messènia i va tornar a repoblar les ciutats. Durant tres o quatre anys cada una de les parts va fer incursions al territori enemic, sense que hi hagués cap batalla important. Finalment, els espartans van enviar un ambaixador a Delfos per consultar l'oracle, que els va predir victòria. En un gran enfrontament a la plana, van vèncer els espartans, i el rei Aristodem, entristit per haver mort la seva filla sense haver aconseguit res, va morir o es va suïcidar. Quan arribava la data en què feia vint anys que havien començat les hostilitats, els messenis van fer un últim intent per vèncer els lacedemonis, però en l'enfrontament van morir tots els [[estrateg]]s messenis i els homes més notables. Aquí va acabar la guerra, el primer any de la 14a Olimpíada (724 aC). Tots els messenis que tenien vincles d'hospitalitat amb [[Sició]] i amb [[Argos (Argòlida)|Argos]] i amb ciutats d'Arcàdia van fugir cap aquests territoris, i els que pertanyien a les castes sacerdotals van marxar a [[Eleusis (ciutat)|Eleusis]]. La majoria de la gent del poble es va dispersar pel territori. Els espartans van destruir Itome fins als seus fonaments, i van conquerir totes les altres ciutats. Van obligar als messenis a jurar que mai s'aixecarien contra ells, i els van imposar un tribut anual de la meitat de tots els seus productes agrícoles.<ref>Pausànies. ''Descripció de Grècia'', IV, 9,3-5; IV, 11,1; IV, 12,9-10</ref>
La muntanya d'Itome, aproximadament a mitja alçada, es divideix en dos cims, el del nord és Itome, i el del sud porta el nom de mont Eva. Els dos cims estan connectats per una cresta esmolada d'uns 500 metres de longitud. Dalt del cim hi havia la fortalesa d'Itome, i quan [[Epaminondes]] va restablir la independència de Messènia va fundar en un pla en forma de petxina sota el cim, la ciutat de [[Messene]], connectada amb la seva [[acròpoli]], Itome, per una muralla continua de les que en queden restes importants.
Quan es puja a la muntanya, a mitja pendent hi ha un replà on s'han trobar restes d'un temple d'[[Àrtemis]], i una mica més amunt en un altre replà una mena de gruta retallada a la roca amb un pòrtic, que s'ha pensat que podria ser la font de Clepsidra que menciona [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], i que va veure quan va pujar a la muntanya. Pausànies explica que en aquesta font banyaven a [[Zeus]] de petit, les [[nimfes]] que el van criar, [[Itome (mitologia)|Itome]] ([[epònim]] de la muntanya) i [[Neda (filla d'Oceà)|Neda]].<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0064:id=messene-geo |consulta=3 de gener de 2021 |títol=Messene |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
[[Categoria:Ciutats de Messènia]]
[[Categoria:Topònims de la Ilíada]]
| |||