|
'''Quint Cassi Longí''' ({{lang-la|Quintus Cassius Longinus}}) era parent de [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]], l'assassí de [[Juli Cèsar]]. [[Ciceró]] diu que era el seu "''frater''" però aquest terme servia per a designar els familiars de la mateixa quinta tant als germans com als cosins germans.
L'any [[54 aC]] era [[qüestor]] de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] a [[Hispània]] i en absència del [[triumvir]] va acumular grans riqueses arreplegades a la [[Hispània Ulterior]]. Era tan rapaç que es va formar una conjura contra la seva vida que no va reeixir.
El [[49 aC]] va ser [[tribú de la plebs]] i va tenir com a col·lega a [[Marc Antoni]], amb el que es va oposar a les mesures dels [[optimats]], vetant els decrets del [[Senat romà|senat]] i el [[6 de gener]] van ser expulsats pels [[Cònsol romà|cònsols]] i van fugir amb Juli Cèsar, fins que la victòria d'aquest els va restaurar. Llavors va convidar al senat a rebre al dictador.
Quan Cèsar va sortir cap a [[Hispània]] aquell mateix any se'l va emportar i després de derrotar els pompeians [[Luci Afrani (cònsol 60 aC)|Luci Afrani]] i [[Marc Petrei]] el va deixar com a governador de la [[Hispània Ulterior]] Com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes.
A finals d'any va rebre ordres de passar a l'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] per fer la guerra a [[Juba I]] de [[Numídia]] que s'havia pronunciat per [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]. A Àfrica esperava trobar un nou camp per saquejar. L'any [[48 aC]] va reunir l'exèrcit a [[Corduba]] (l'actual [[Còrdova]]) i llavors va esclatar una conspiració en la que van intervenir part de les seves tropes. Va ser atacat a la mateixa plaça del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador [[Luci Juvenci Laterense]], però Cassi es va poder escapar i no va tardar a dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, declarà noves exaccions contra els provincials. Poc després, dues legions que havien servit abans amb [[Aule Terenci Varró Murena (militar)|Varró]], llegat de Pompeu, i que marxaven cap a [[Calpe (pilar)|Calpe]] per embarcar cap a Àfrica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori. També la ciutat de ''Corduba'' es va revoltar i el qüestor [[Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)|Marc Claudi Marcel Eserní]] (Marcus Claudius Marcellus Aesernius), enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al capdavant de la rebel·lió. Cassi va demanar ajut a [[Bogud II]] de [[Mauretània]] i a [[Lèpid el triumvir|Marc Emili Lèpid]], governador de la [[Gàl·lia Narbonense]] i, mentrestant, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de ''Corduba'', de la que en quedava separada pel riu [[Guadalquivir|Betis]]. Forçat a retirar-se, es va refugiar a la ciutat d'Úlia, que Marcel va assetjar, però abans de poder ocupar-la va arribar Bogud II amb reforços i no gaire després Lèpid. Aquest va exigir la fi de les hostilitats i Marcel va obeir i es va unir a Lèpid. Cassi va demanar sortida lliure, que li va ser concedida. Llavors va arribar a la província el nou governador [[Gai Treboni]], i Cassi va aquarterar les seves forces ([[47 aC]]) i va fugir de la província amb els seus tresors.
Va embarcar a [[Màlaga]], però el seu vaixell es van enfonsar a la desembocadura de l'[[Ebre]] i se suposa que va morir. Sembla que tenia un fill de nom [[Quint Cassi Longí (llegat)|Quint Cassi Longí]].
[[Categoria:Qüestors]]
[[Categoria:Militars romans]]
[[Categoria:Gens Càssia|Longi, Quint Cassi tribu 49 aC]]
| 