Revisió del 21:44, 23 des 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Majúscules Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 16:32, 4 gen 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 4: Va esdevenir capital del Regne de Lídia en temps del rei Meles, que la va fortificar, i probablement no existia des de massa abans. El rei Candaules, successor de Meles, ja hi va residir. Era de construcció senzilla, amb molta fusta, i es va incendiar diverses vegades. Tenia una [[acròpoli]] en una roca inaccessible rodejada d'una triple muralla. Durant el regnat d'Ardys fou presa pels [[cimmeris]] que no van poder conquerir-ne la ciutadella. Va convertir-se en una pròspera ciutat en temps del rei Cresus. Eliminada la dinastia lídia, Sardes va esdevenir capital d'una [[satrapia]] persa vers el 540 aC. Durant la [[Revolta Jònica]] dirigida per Aristàgores i Histiaeu ([[499 aC]] - [[494 aC]]), els jònics, amb ajut de naus d'[[Atenes]] van ocupar la ciutat menys la ciutadella, defensada per [[Artaphrenes]] i la guarnició persa. La ciutat es va incendiar accidentalment i els jònics i atenencs se'n van retirar. Sardes fou reconstruïda. El rei de Pèrsia, en represàlia, va declarar la [[Guerres Mèdiques\|guerra a Atenes]]. [[Xerxes I de Pèrsia\|Xerxes]] va passar a Sardes l'hivern anterior a la invasió de Grècia. [[Cir el Jove]] hi va reunir les forces militars contra son germà [[Artaxerxes II de Pèrsia\|Artaxerxes]]. Després de la victòria d'[[Alexandre el Gran]] a [[Granic (riu)\|Grànicos]] ([[334 aC]]), Sardes es va rendir sense lluita i en agraïment el rei macedoni va donar als seus habitants la llibertat i la facultat de restaurar les seves antigues lleis i institucions. Després de la mort d'Alexandre, Sardes va quedar en possessió d'[[Antígon el borni\|Antígon el Borni]]. Després de la seva mort en la [[Batalla d'Ipsos]] ([[301 aC]]) va passar a mans de [[Lisímac de Tràcia]], i el [[282 aC]] dels selèucides, fins que el [[222 aC]] [[Aqueu (fill d'Andròmac)]], parent del rei selèucida [[Antígon III]] el Gran i governador d'Àsia Menor, va actuar allí com a rei i potser fins i tot va prendre el títol reial. [[Antíoc III]] va assetjar Aqueos a la ciutat durant un any fins que el cretenc Lagoras va escalar les muralles per un punt sense vigilància i va poder ocupar la ciutat ([[214 aC]]), que va quedar molt malmesa i parcialment destruïda. Després de la derrota del selèucida Antíoc a [[Magnèsia del Sipilos]], Sardes va quedar en poder de Roma i l'any següent hi va renunciar en el tractat d'[[Apamea]] ([[188 aC]]) a favor del [[Regne de Pèrgam]], del qual va tornar a Roma el 133 aC i va formar part de la província d'[[Àsia (província romana)\|Àsia]]. Durant el regnat de [[Tiberi]] fou destruïda per un terratrèmol (any [[17]]) i l'emperador la va fer reconstruir. Després fou una ciutat mitjana de província, on va entrar aviat el cristianisme i on es van celebrar alguns concilis, continuà mantenint un cert nivell de prosperitat. Fou capital d'un convent jurídic d'Àsia, i després capital de la província de Lídia ([[294 aC]]), esdevingué seu d'un bisbe metropolità. Va romandre sota domini romà d'Orient fins a començament del {{segle\|XIV}}. El [[1301]] es van produir els primers atacs turcmans i el [[1306]] va passar a aquests per tractat. El [[1402]] fou destruïda per [[Tamerlà]].

Sardes: diferència entre les revisions