Uruk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot arregla error de formatació de l'eina de traducció
m Tipografia
Línia 3:
'''Uruk '''(cuneïforme: 𒌷 𒀔, URU Unug; sumèria: Unug; accadi: Uruk; arameu/hebreu: אֶרֶךְ Erech; grec antic: Ὀρχόη Orchoē, Ὠρύγεια Ōrugeia; àrab: وركاء, Warka ') va ser una antiga ciutat de la [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est del llit actual del riu Eufrates, junt a l'antic canal sec del riu Eufrates, a uns 30 km a l'est de la moderna As-Samawa, al-Muthanna, l'[[Iraq]]. Es correspon amb la bíblica [[Erek]] i, actualment, a [[Warka]], a la [[República d'Iraq]].<ref name="Harmansah, 2007">Harmansah, 2007</ref>
 
Uruk dóna nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a ''[[calcolític]]'', a l'[[edat del bronze]] primerenca en la història de Mesopotàmia, entre el 4000-3100  aC, succeït pel període [[Jemdet Nasr]] de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de [[Sumer]] a mitjans [[Segle IV aC|IV aC]]. En el seu apogeu, c 2900  aC, Uruk probablement tenia 50.000-80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquest moment. [1] El semimític rei [[Gilgamesh]], segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al segle XXVII aC. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000  aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tot el selèucida i períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.
 
La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per [[William Kennett Loftus]], qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, ''al-ʿ Iraq,'' es creu que es deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (''Erec'') i possiblement del persa mitjà ''Erāq''.<ref>"The name ''al-ʿIrāq'', for all its Arabic appearance, is derived from [[Middle Persian]] ''erāq'' 'lowlands'" W. Eilers (1983), "Iran and Mesopotamia" in E. Yarshater, ''The Cambridge History of Iran'', vol. 3, Cambridge: Cambridge University Press.</ref>
Línia 12:
En la [[mitologia]] i la [[literatura]], Uruk va ser famosa com la ciutat on regnava Gilgamesh, heroi de l'epopeia de ''Gilgamesh''. També es creu que Uruk és la bíblica Erek (Gènesi 10:10), la segona ciutat fundada per Nimrod en Sinar.
 
A més de ser una de les primeres ciutats, Uruk va ser la força principal de la urbanització durant el període d'Uruk (4000-3200  aC). En aquest període de 800 anys, es va observar un canvi: de petits pobles agrícoles a un centre urbà més gran amb una burocràcia de temps complet, militars i societat estratificada. Encara que altres assentaments van coexistir amb Uruk, tenien en general al voltant de 10 hectàrees, mentre que Uruk va ser significativament més gran i més complexa. La cultura del període d'Uruk es va estendre gràcies als comerciants i colons sumeris pels pobles dels voltants, que van fer evolucionar gradualment les seves pròpies economies i cultures en competència. Al final, Uruk no podia mantenir el control a distància a través de les colònies, com Tell Brak, per la força militar.
 
Els factors geogràfics apuntalen el creixement sense precedents d'Uruk. La ciutat es troba a la part sud de Mesopotàmia, un lloc antic de la civilització, al riu Eufrates. Mitjançant la domesticació gradual i eventual de grans zones dels contraforts del Zagros i tècniques de rec extenses, l'àrea de suport n'esdevingué una gran varietat de vegetació comestible. Aquest conreu del gra i la seva proximitat als rius va permetre que Uruk arribés a ser, amb relativa facilitat, el major assentament sumeri, tant en població com en superfície.<ref>Tertius Chandler, Four Thousand Years of Urban Growth: An Historical Census, Edwin Mellen Press, 1987, {{ISBN|0-88946-207-0}}</ref>
 
Els excedents agrícoles d'Uruk i una gran base de població van facilitar processos com ara el comerç, l'especialització dels oficis i l'evolució de l'escriptura. L'evidència d'excavacions d'una rica ceràmica i les tauletes més antigues conegudes de l'escriptura recolzen aquests esdeveniments. L'excavació d'Uruk és molt complexa a causa dels edificis antics reciclats en els de més nous, que difuminen les capes de diferents períodes històrics. La capa superior, molt probablement, es va originar en el període Jemdet Nasr (3100-2900  aC) i està construïda sobre estructures de períodes anteriors que es remunten al període d'Ubaid.
 
== La ciutat ==
Uruk va passar per diverses fases de creixement: el període de l'Uruk primerenc (4000-3500  aC) fins al període de l'Uruk tardà (3500-3100  aC).[1] La ciutat es va formar quan dos assentaments Ubaid petits van fusionar-se. Els nuclis dels seus complexos de temples es van convertir en el districte Eanna i el districte Anu, dedicats a Inanna i Anu, respectivament.[1] El districte Anu s'anomenava originalment ''Kullaba'' (Kulab o Unug-Kulaba) abans de la fusió amb el districte Eanna. Kullaba data del període Eridu, quan era una de les ciutats més antigues i importants de Sumer. Hi ha diferents interpretacions sobre les funcions dels temples. No obstant això, s'accepta generalment que eren una característica unificadora de la ciutat. Actualment, es creu que els temples tenien una doble funció, tant religiosa com civil. L'arxiu del temple supervivent del període neobabilònic en documenta la funció social com a centre de redistribució de béns, com ara aliments.
 
El districte Eanna es compon de diversos edificis amb espais per a tallers, i es trobava emmurallat i separat de la resta de la ciutat. Per contra, el districte Anu va ser construït en una terrassa amb un temple a la part superior. És clar que Eanna es va dedicar a Inanna en el període més primerenc d'Uruk.[5] La resta de la ciutat es compon de cases amb pati típic, agrupades per la professió dels ocupants, als districtes del voltant d'Eanna i Anu. Uruk va ser molt ben penetrada per un sistema de canals que ha estat descrit com "Venècia al desert".[6] Aquest sistema de canals fluïa per tota la ciutat i la connectava amb el comerç de l'antic riu Eufrates, tot permetent-hi igualment un comerç marítim; així mateix, el comerç es donava també amb el cinturó agrícola que l'envoltava.&nbsp;
Línia 28:
Els arqueòlegs han descobert múltiples ciutats d'Uruk, construïdes l'una sobre l'altra en ordre cronològic.[7]&nbsp;
 
Període Uruk XVIII Eridu (c 5000  aC); fundació d'Uruk.&nbsp;
 
Període Ubaid Late Uruk XVIII-XVI (4800-4200  aC).&nbsp;
 
Període primerenc d'Uruk-X XVI (4000-3800  aC).&nbsp;
 
Període Uruk IX-VI mitjà Uruk (3800-3400  aC).&nbsp;
 
Uruk V-IV període Uruk tardà (3400-3100  aC); s'hi construeixen els primers temples monumentals del districte d'Eanna. &nbsp;
 
Període Uruk III Jemdet Nasr (3100-2900  aC); es construeix la muralla de la ciutat, de 9 km.&nbsp;
 
Uruk II.&nbsp;
Línia 82:
=== El districte d'Anu ===
[[Fitxer:Anu district.svg|miniatura|513x513px| El districte d'Anu Fase E d'Uruk III.]]
[[Fitxer:Bearded_man_Uruk_Louvre_AO5718.jpg|miniatura|Estàtua humana d{{'}}'''Uruk''' a Mesopotàmia 3300  aC.]]
 
El gran districte d'Anu és més antic que el districte d'Eanna. No obstant això, s'han trobat aquí algunes restes d'escriptura. A diferència del districte d'Eanna, el districte d'Anu es compon d'una única gran terrassa, el [[zigurat]] d'Anu, dedicat a [[An]], el déu del cel sumeri. En algun moment del període d'Uruk III, l'enorme temple blanc va ser construït al cim del ziggurat, i sota la vora nord-oest del ziggurat ha estat descoberta una estructura del període Uruk VI, el Temple de Pedra.
Línia 88:
El Temple de Pedra va ser construït de pedra calcària i de betum en un podi de terra piconada amb morter de calç. El podi està construït sobre una estora teixida, coneguda com a ''giparu'', una paraula que originalment feia referència a una estora de canya utilitzada ritualment com un llit nupcial, però amb posterioritat va assumir el significat de "font de l'abundància", que irradiava cap amunt en l'estructura de l'edifici. [8] L'estructura del Temple de Pedra desenvolupa alguns conceptes mitològics d'[[Enuma Elish]], potser amb ritus de libació com s'indica a partir dels canals, tancs i recipients que es troben a l'edifici. El temple va ser ritualment destruït, cobert amb capes d'argila i pedra, i de morter, en algun moment posterior.
 
El ziggurat d'Anu es compon d'un monticle coronat per una enorme [[cella]] que data del període d'Uruk c 4000  aC, i es va ampliar en 14 fases de construcció.[9] És interessant assenyalar que la fase més primerenca utilitza una tipologia similar a les cultures [[Neolític preceràmic|PPNA]] d'[[Anatòlia]]; una sola cambra en forma de cella amb un sòl de [[terratzo]] sota la qual, es van trobar [[bucrani]]s. En la fase E, corresponent al període d'Uruk III c 3000  aC, es va construir el Temple Blanc. Aquest
temple va ser clarament dissenyat per ser vist des d'una gran distància a través de la plana de Sumer, ja que es va elevar a 21 metres i estava cobert de guix, i reflectia la llum del sol com un mirall. Per això, es creu que el Temple Blanc és un símbol del poder polític d'Uruk en aquell moment. A més d'aquest temple, el Ziggurat d'Anu també tenia una escala monumental pavimentada amb pedra calcària, utilitzada en les processons religioses. Un canal que corre paral·lel a l'escala es feia servir per drenar el ziggurat.
 
Línia 100:
 
Les restes més antigues que es
conserven d'Uruk (nivells XVIII-XVI) estan datades entre&nbsp;5300  aC&nbsp;i&nbsp;4574  aC&nbsp;amb la prova de&nbsp;carboni-14.<sup>[1]</sup>
 
Cap al&nbsp;2700  aC,&nbsp;Uruk exerceix l'hegemonia a&nbsp;Sumer. Cap al&nbsp;2650  aC,&nbsp;el
rei&nbsp;[[Gilgamesh]]&nbsp;d'Uruk mantenia una guerra amb [[Kix]],
que va passar a exercir-hi el domini principal cap al 2600  aC.
 
Cap al 2430  aC, torna a aparèixer com a independent fins
al 2350  aC,
en què resta sota l'òrbita d'Umma&nbsp;i més tard, cap al&nbsp;2335  aC,
és conquerida per&nbsp;[[Sargon I]]&nbsp;d'[[Akkad]], que la incorpora a l'Imperi akadi;&nbsp;aquesta etapa constitueix
un període de declivi d'Uruk. Durant el període neosumeri, Uruk va gaudir d'un renaixement
Línia 116:
ziggurat, la Casa de l'Univers (cuneïforme: E2.SAR.A) al nord-est.
 
El&nbsp;2130  aC,&nbsp;va caure en mans de Gudea de&nbsp;Lagash,&nbsp;però el rei Utukhengal d'Uruk, que era
vassall de Lagash, es va aixecar contra aquest després de la mort de Gudea, el&nbsp;2120  aC,&nbsp;i
el&nbsp;2117  aC&nbsp;va conquerir&nbsp;Ur. El&nbsp;2116  aC,&nbsp;va fer una expedició al país dels&nbsp;''gutis''&nbsp;(Qutum) i va derrotar el rei&nbsp;'''Tiriqan''' en un lloc entre&nbsp;Kish&nbsp;i&nbsp;Nippur;
i el seu successor&nbsp;'''Sium''' va ser apartat del poder només 40 dies
després per les tropes d'Uruk. Això va donar a Utukhengal el poder de tota&nbsp;l'Acàdia&nbsp;i&nbsp;Mari, a més de part de Sumer. Però el&nbsp;2110  aC&nbsp;el general Urnamu, governador d'Ur, s'hi
va rebel·lar i va ocupar Uruk. Urnamu es va proclamar rei i va heretar així
tots els dominis d'Utukhengal.
 
El&nbsp;2003  aC,
Uruk fou ocupada pels [[elamites]] dirigits pel rei de&nbsp;[[Simash]]&nbsp;i, el&nbsp;1998  aC,&nbsp;va passar a mans d'Isin. El&nbsp;1925  aC,&nbsp;va ser conquerida per [[Larsa]]. El rei
vassall [[Shinkashid]] es va independitzar cap al 1865  aC. El&nbsp;1810  aC,&nbsp;va
ser ocupada per Larsa i el&nbsp;1763  aC&nbsp;va passar a [[Babilònia]].
 
Uruk va entrar en un pronunciat descens fins al voltant de l'any 850  aC,
quan l'Imperi [[Neo-assiri|neoassiri]] la va annexar com una capital de província. Sota els
neoassiris i els neobabilonis, Uruk va recuperar gran part de la seva antiga
glòria. Per l'any 250  aC, un nou complex de santuaris del Temple Principal
(acadi: Bit RES) va ser introduït al nord-est al districte
d'Anu. l'Esagila va ser un dels principals
Línia 142:
Uruk, coneguda com a ''Orchoë'' pels grecs, va continuar
prosperant sota l'[[Imperi selèucida]]. Durant aquest període, Uruk era una ciutat
de 300 hectàrees.[10] L'any 200  aC, el Gran Santuari (Cuneïforme:
E2.IRI12.GAL, Sumèria: ES-gal) d'Ishtar va ser afegit als districtes d'Anu i Eanna. Quan els selèucides van perdre Mesopotàmia pels parts el 141  aC,
Uruk va entrar de nou en un període de decadència, de la qual mai es va
recuperar. La davallada d'Uruk pot haver estat en part causada per un canvi del riu [[Eufrates]]. Per l'any 300 dC, Uruk va ser pràcticament abandonada, i el c
Línia 149:
 
== Reis ==
* Meskianggashe (Dumuzi) el Pescador, abans del 2700  aC
* [[Enmerkar]] abans del 2700  aC
* Lugalbanda cap al 2700-2675  aC
* Gilgamesh (fill) cap al 2675-2650  aC
* Meskiaggsher
* Urlugal I
Línia 166:
* Lugalkisalsi
* Lugaltar
* Lugalkingeneshdudu cap al 2430-2400  aC
* Enshakushana cap al 2400-2350  aC
* a Umma cap al 2350-2338  aC
* a Akkad cap al 2338-2222  aC
* Ur Nigin cap al 2222-2215  aC
* Ur Gigir cap al 2215-2204  aC
* Kudda cap al 2204  aC-2203  aC
* Puzurili cap al 2203-2198  aC
* Lugalmelan cap al 2198-2195  aC
* Urutu després del 2195  aC
* altres desconeguts cap al 2175-2116  aC
* [[Utukhengal]] 2116-2110  aC
* a Ur 2110-2003  aC
* a Elam 2003-1998  aC
* a Isin 1998-1925  aC
* a Larsa 1925-1865  aC
* Shinkashid 1865-1833  aC
* rei de nom no conegut 1833-1821  aC
* Anam 1821-1817  aC
* Irdanene 1817-1810  aC
* a Larsa 1810-1763  aC
* a Babilònia 1763  aC
 
== Arqueologia ==