Èridu: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg|miniatura|Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750  aC]]

La seva fundació s'hauria produït vers el 5400  aC i llavors estava a la costa o molt propera, tot i que actualment es troba a l'interior pels dipòsits al·luvials del [[Tigris]] i [[Eufrates]]. S'hauria format en un lloc de confluència de tres ecosistemes separats amb accés a l'aigua en un entorn desèrtic. La cultura inicial agrícola era d'explotació intensiva en regadiu, derivada de la cultura de Samarra més al nord, amb canals i edificis de rajoles de fang. Les cultures d'Aràbia oriental eren de caçadors i pescadors i, junt amb influències de Samarra, haurien estat els primers grangers en aquesta zona i, per tant, els primers sumeris. Vivien en cabanes de làmines; també hi hauria hagut influències dels pastors nòmades semites d'ovelles i cabres que vivien en tendes a les zones semidesèrtiques. Aquestes tres influències apareixen implicades en els primers nivells d'Èridu. L'establiment urbà va quedar centrat per un temple que formava un gran complex de rajoles de fang dins una depressió que permetia acumular aigua. L'evolució cap als edificis de rajola dataria del 5000  aC; va durar fins al 2900  aC i ocupava unes deu hectàrees.

Al final del tercer mil·lenni aC, la ciutat havia declinat i hi ha poques proves d'ocupació després d'aquesta data. Divuit temples de rajoles, l'un sobre l'altre formen un inacabat [[ziggurat]] anomenat d'''Amar-Sin'' (vers 2047–2039  aC). S'han trobat extensos dipòsits de restes de peix que mostren una continuïtat amb la cultura d'Abzu, del déu Enki, i una ocupació i observança religiosa tan prolongada mostra l'origen indígena de la civilització sumèria.

Va ser sempre independent, menys del [[2335  aC]] fins al [[2220  aC]], en què va pertànyer a [[Akkad]]. Vers el [[2164  aC]], va ser sotmesa a [[Lagash]]. El [[2003  aC]], fou conquerida pels [[elam]]ites encapçalats pel Regne de [[Simashki]]; el [[1998  aC]] va passar a [[Isin]] i el [[1925  aC]] a [[Larsa]].

Èridu va estar abandonada llargs períodes fins que fou finalment abandonada del tot al {{segle|VI|-|s}} (vers [[600  aC]]) i va caure en ruïnes; l'expansió de les dunes d'arena i la salinitat de la plana en direcció a la mar limitava la seva agricultura. Quan fou reconstruïda sota els neobabilonis, fou com un temple en honor de la seva antiga història.