Apollo 11: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 19:
Donat l'avantatge assolit per la Unió Soviètica, la qual havia mostrat la capdavantera de la seva tecnologia de coets, Kennedy va escollir, entre les opcions presentades per la NASA, un repte més enllà de la capacitat dels coets existents en aquell moment, de manera que els Estats Units i la Unió Soviètica començarien en una posició d’igualtat. Una missió tripulada a la Lluna serviria per a aquest propòsit.{{Sfn|Logsdon|1976|pp = 112-117}}
 
L’esforç per aterrar un home a la Lluna ja tenia un nom: el [[programa Apollo]].{{Sfn | Brooks | Grimwood | Swenson | 1979 | p = 15}} Quan Kennedy es va reunir amb [[Nikita Khrusxov]], el líder de la Unió Soviètica el juny de 1961, va proposar-li de convertir programa tripulat a la Lluna en un projecte conjunt, però Khrusxov va declinar l'oferta.{{Sfn | Logsdon | 2011 | p = 32}} Kennedy va tornar a proposar una expedició conjunta a la Lluna en un discurs a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de setembre de 1963<ref>{{cite web |url=https://www.jfklibrary.org/Asset-Viewer/Archives/JFKPOF-046-041.aspx |access-date=11 de Març de 2018 |title=Address at 18th U.N. General Assembly|date=20 de setembre de 1963|publisher=John F. Kennedy Presidential Library & Museum}}</ref> La idea d'una missió lunar conjunta de la Lluna va ser abandonada després de la mort de Kennedy.<ref>{{cite web |publisher=Politico |title=JFK Proposes Joint Lunar Expedition with Soviets, September 20, 1963 |first=Andrew |last=Glass |date=20 de setembre de 2017 |url=https://www.politico.com/story/2017/09/20/jfk-proposes-joint-lunar-expedition-with-soviets-sept-20-1963-242843 |access-date=19 de març de 2018}}</ref>
 
== Tripulació ==
La tripulació inicialment assignada com a reserva de l'Apollo 9, formada pel comandant, Neil Armstrong, el pilot del mòdul de comandament, [[Jim Lovell]], i el pilot del mòdul lunar, Buzz Aldrin, es va anunciar oficialment el 20 de novembre de 1967. Lovell i Aldrin havien volat anteriorment junts, com a tripulació del [[Gemini 12]]. A causa dels retards en el disseny i la fabricació del mòdul lunar, l'Apollo 8 i l'Apollo 9 van canviar ordre de les tripulacions principals i de reserva, i la tripulació d'Armstrong es va convertir en la tripulació reserva de l'Apollo 8. Basat en el sistema de rotació de les tripulacions, Armstrong es convertí llavors en l'esperat per comandar l'Apollo 11.
 
== Missió ==
=== Enlairament i vol fins l'òrbita lunar ===
S’estima que un milió d’espectadors van veure l'enlairament de l’Apollo 11 des de les carreteres i platges de les rodalies del lloc de llançament. Entre els dignitaris es trobaven el [[Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit dels Estats Units|Cap de l'Estat Major]], [[General]] [[William Westmoreland]], quatre [[Gabinet dels Estats Units|membres del gabinet]], 19 [[Governador|governadors estatals]], 40 [[alcaldes]], 60 [[ambaixador]]s i 200 [[Congrés dels Estats Units|congressistes]]. El [[Vicepresident dels Estats Units|Vicepresident]] [[Spiro Agnew]] va veure l'enlairament amb l'expresident [[Lyndon B. Johnson]] i la seva dona [[Lady Bird Johnson]].{{sfn|Benson|Faherty|1978|p=474}}{{sfn|Bilstein|1980|pp=369–370}} Al voltant de 3500 representants de mitjans de comunicació,{{sfn|Brooks|Grimwood|Swenson|1979|p=338}} dels quals dos terços eren nord-americans i la resta d'altres 55 països, van ser presents a l'esdeveniment. A 33 països l'enlairament es va retransmetre en directe, als Estats Units hi hagueren uns 25 milions de telespectadors. Milions de persones més van seguir-ho a través de la ràdio.{{sfn|Bilstein|1980|pp=369–370}}{{sfn|Benson|Faherty|1978|p=474}} El [[President dels Estats Units|President]] [[Richard Nixon]] ho va seguir des de la [[Casa Blanca]] amb l'astronauta [[Frank Borman]].
 
== Arxius de so relacionats ==
Linha 38 ⟶ 42:
* {{cite book |last1=Brooks |first1=Courtney G. |last2=Grimwood |first2=James M. |last3=Swenson |first3=Loyd S. Jr. |title=Chariots for Apollo: A History of Manned Lunar Spacecraft |url=https://history.nasa.gov/SP-4205/cover.html |access-date=July 20, 2010 |series=NASA History Series |date=1979 |publisher=Scientific and Technical Information Branch, NASA |location=Washington, D.C. |isbn=978-0-486-46756-6 |oclc=4664449 |lccn=79001042 |id=SP-4205 }}
* {{cite book |last=Logsdon |first=John M. |title=John F. Kennedy and the Race to the Moon |location=Basingstoke |publisher=Palgrave Macmillan |year=2011 |isbn= 978-0-230-11010-6 |oclc=707157323 }}
* {{cite book |last1=Benson |first1=Charles D. |last2=Faherty |first2=William B. |title=Moonport: A History of Apollo Launch Facilities and Operations |date=1978 |id=SP-4204 |publisher=NASA |location=Washington, D.C. |url=https://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/19790003956.pdf |access-date=September 22, 2018 }}
* {{cite book |last=Bilstein |first=Roger E. |title=Stages to Saturn: A Technological History of the Apollo/Saturn Launch Vehicle |year=1980 |publisher=NASA |id=SP-4206 |series=NASA History Series |url=https://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/casi.ntrs.nasa.gov/19970009949.pdf |access-date=September 19, 2018 }}
 
== Enllaços externs ==