Làurion: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Indret}}
referència
Línia 1:
{{Indret}}
'''Làurion''' (en [[grec antic]] Λαὐρειον i també Λαύριον, en [[llatí]] '''''Laurium''''') foreneren unes muntanyes dque s'[[Perifèriaaixecaven da l'Àtica|[[Àtica]], al sud de la regió, una mica al nord del cap [[Súnion]], que tenien mines de plata. ElEren nommés s'haaviat conservatturons enno lagaire paraula corrompuda Legrana o Alegranáalts, llogaret al costat del monestircoberts de Mendelimatolls. AquestesEl minesnom defa platareferència forenprobablement unaals dearbres lesque causeses devan lahaver prosperitatde d'[[Atenes]]tallar moltper aviat.aconseguir Lesel minesmineral, foren propietat de l'estatja que lesΛαύρα cedia("laúra") oen arrendavagrec persignifica uncarreró, tempspassadís, limitatés a companyiesdir ouna particulars,mina ique cobravaes unva 24%explotar delobrint producte.vies Lesper minesa esextreure'n vanla exhaurir al segle Iplata.
 
Queden gran quantitat de restes de les mines i de les fortificacions que les defensaven, i també de la ciutat de Làurion, que era probablement el lloc on habitaven els miners i les seves famílies. Es dubta de si realment hi va haver una ciutat o les edificacions eren només magatzems i espais per processar el mineral, però tant ''[[Suides]]'' com [[Foci I de Constantinoble|Foci]] parlen de Làurion com un lloc (τόπος), que sembla que significa alguna cosa més que una muntanya. El nom s'ha conservat en la paraula corrompuda ''Legrana'' o ''Alegraná'', llogaret al costat del monestir de Mendeli.
 
Les mines de plata, segons [[Xenofont]], s'explotaven des de l'antiguitat i es processaven a la ciutat de [[Thorikos]]. La possessió d'un gran subministrament de plata va ser una de les causes de la prosperitat d'[[Atenes]]. Les mines eren propietat de l'estat que les cedia o arrendava per un temps limitat a companyies o particulars, i cobrava un 24% del producte. Poc abans de les [[Guerres mèdiques]] hi havia gran quantitat de diners a les arques d'Atenes, producte de les mines, i [[Temístocles]] va convèncer els atenencs d'utilitzar-los per a construir [[trirrems]], cosa que va fer augmentar la flota fins a tres-centes naus, i obtenir el gran poder naval que va permetre de guanyar la [[Batalla de Salamina]], segons diuen [[Heròdot]] i [[Plutarc]].
 
En temps de Xenofont les mines ja no produïen tant com en èpoques anteriors, i a l'època de [[Filip II de Macedònia]] hi va haver problemes entre els arrendataris i l'estat per la seva poca rendibilitat. Les mines es van exhaurir al segle I, i durant un temps es van fondre les escòries per segona vegada, segons [[Estrabó]]. Quan [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] va visitar el lloc un segle després, va dir que en aquell lloc hi havia hagut unes importants mines de plata.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DL%3Aentry+group%3D4%3Aentry%3Dlaurium-geo |consulta=6 de gener de 2021 |títol=Laurium |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Laurion}}
 
[[Categoria:Geografia de Grècia]]
[[Categoria:Serralades d'Europa]]