Sediment: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Afegit encapçalament. Altres agents geològics... Reordenat el text (intento definir millor els conceptes i afegir cites) |
||
Línia 2:
Un '''sediment''' és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades mitjançant processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.<ref>{{GEC|0209941|sediment}}</ref>
Els sediments
La [[sedimentologia]] és la branca de la Geologia dedicada a l'estudi dels sediments. Comprèn l'estudi de sediments més moderns com les sorres, els llims i les argiles, i els processos de la seva formació, erosió, transport, deposició i diagènesi. Els sedimentòlegs apliquen els estudis i la comprensió dels processos moderns per a interpretar la història geològica mitjançant observacions de roques sedimentàries i estructures sedimentàries<ref>{{Ref-web|url=https://www.ub.edu/portal/web/dp-dinamica-terra-ocea/laboratori-de-sedimentologia|títol=Laboratori de sedimentologia|consulta=05-01-2021|llengua=català-español-english|editor=Facultat de Ciències de la Terra. Universitat de Barcelona}}</ref>.▼
▲La [[sedimentologia]] és la branca de la Geologia dedicada a l'estudi dels sediments. Comprèn l'estudi de sediments més moderns com les sorres, els llims i les argiles, i els processos de la seva formació, erosió, transport, deposició i diagènesi. Els sedimentòlegs apliquen els estudis i la comprensió dels processos moderns per a interpretar la història geològica mitjançant observacions de roques
Es classifiquen en sediments detrítics, sediments químics, sediments bioquímics i sediments orgànics.▼
== Classificació ==
▲
=== Sediments detríctics. ===▼
▲=== Sediments detríctics (clàstics). ===
▲Els sediments poden romandre estables durant llargs períodes, milions d'anys, fins a consolidar-se en roques. També poden ser moguts per forces naturals com el vent o escorriment d'aigua, ja sigui en superfície, immediatament després de les pluges, o per curs d'aigua, rius i rierols.
=== Sediments químics ===
Linha 29 ⟶ 25:
=== Transport de sediments per fluxos d'aigua ===
Els rius transporten aigua i sediments d’una manera contínua des de les zones de capçalera de les conques fins a les àrees de deposició a les parts baixes. La dinàmica de l’aigua i els sediments controla l’equilibri entre els processos fluvials i marins en les zones deltaiques i costaneres. En condicions naturals els rius tendeixen a mantenir la morfologia en equilibri dinàmic, ja que la quantitat de sediments exportats des d’un sector determinat és similar a la transportada des d’aigües amunt (Williams i Wolman, 1984). La transferència de sediments en una conca fluvial ocorre episòdicament durant moments d’alta energia (crescudes), en els quals els cabals circulants per la llera són suficientment competents per mobilitzar i transportar els materials<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vericat Querol, D.;Batalla Villanueva, R.J.|article=Transport de sediments i processos morfosedimentaris en el tram baix del riu Ebre|publicació=CERE. Miscel·lània 18|url=https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/206948|data=2007|pàgines=189-208}}</ref>.
La quantitat de sediments transportats per un riu o flux d'aigua (càrrega sòlida total) s'analitza i es quantifica tenint-ne en compte la composició i la grandària: 1.Sediment en suspensió (mg/l), 2. Càrrega de fons (g/l). El volum de sediments es quantifica en relació a un cabal determinat (m<sup>3</sup>/s).
En la mecànica del transport dels sediments en rius o fluxos d'aigua (mobilització), una de les propietats de major rellevància de les partícules és el seu pes i la seva forma triaxial. La "densitat relativa submergida" és una relació força usada en la mecànica de trasport de sediments <ref>[https://web.archive.org/web/20131226225000/http://www.efn.unc.edu.ar/departamentos/hidraul/Obras%20Hidrauilcas/oh_archivos/FLUVIAL.PDF Cátedra de obras fluviales]</ref>.
=== Transport de sediments pel vent (transport eòlic) ===
Linha 43 ⟶ 35:
Theodor von Karman va produir el 1930 una equació per al flux lliure en canonades i canals oberts que va ser modificada per Prandtl el 1935. Amb estabilitat atmosfèrica, el perfil de velocitat i l'aerodinàmica sobre les superfícies rugoses es pot calcular mitjançant l'eqüació de Prandtl-von Karman, també anomenada "de la capa límit" o de "de la paret" <ref>{{Ref-publicació|cognom=M. Navarro et al.|article=Characterization of wind-blown sediment transport with height in a highly mobile dune (SW Spain)|publicació=Geologica Acta (GEOACTA)|url=https://revistes.ub.edu/index.php/GEOACTA/article/view/GeologicaActa2015.13.2.6/17080|data=2015|pàgines=155-166|volum=13|llengua=anglès|format=PDF}}</ref>
=== Altres agents geològics de transport i mobilització de sediments ===
==== Onatge i marees ====
Les onades son generades per la fricció del vent sobre la superfície del mar, que produeix una transmissió d’energia de l’aire a l’aigua, donant lloc a la formació de l’onatge que es propaga fora de la seva àrea de generació. Els sediments (sorres), son transportats des del mar cap a terra o en corrents al llarg de la costa. . Mobilitzacions i transports semblants afecten zones costaneres ( badíes, golfs i estuàris) on les ones i marees són significatives davant la dinàmica fluvial.
El cabal del riu està en oposició a la marea i el corrent de marea es fa càrrec de la funció de generació de turbulència. Llavors apareix un curt període de temps entre la pujada i la baixada de la marea en que el flux arriba al repòs i la turbulència està en un mínim. Això proporciona a les partícules dels sediments més pesades l'oportunitat d'assentar-se al fons. A mesura que el corrent de marea augmenta de nou les partícules s'incorporen de nou a la columna d'aigua. Però, a diferència de l'aigua del riu, que continua fluint a través de l'estuari a la capa superior, les partícules es troben ara a la capa inferior de la circulació de l'estuari on el moviment promig de l'aigua va de l'oceà cap a la capçalera. Una gran part dels sediments mai arriba al mar, sinó que s'acumula a l'estuari<ref>{{Ref-web|url=http://www.physocean.icm.csic.es/ShelfCoast/chapter17-ca.html|títol=Transport de sediments als estuaris|consulta=06-01-2021|llengua=català-anglès|editor=CSIC-ICM. Oceanografia Costanera i de la Plataforma|data=2013}}</ref>.
==== Glaceres ====
Les glaceres són els agents de transport de major competència, ja que són capaços d'arrossegar blocs de grans dimensions. Els materials que viatgen sobre la superfície o l'interior de la massa de gel constitueixen les morrenes, que són dipòsits mòbils. El transport de glacera és lent. Es formen tres tipus de morrenes (dipòsits): Les de fons, que van per sota de la llengua glacial. Les superficials, que al seu torn poden ser laterals (si són fragments arrencats dels costats) o centrals, que es formen en unir-se les laterals de dues llengües glaceres. Les frontals, que van per davant de la llengua glacial a manera de pala.
Hi ha dos processos de [[sedimentació]] glacial: els anomenats subglaciars que ocorren a la base de la glacera i els supraglaciars, els quals ocorren en la superfície d'aquest. El dipòsit que resulta d'aquests processos és conegut com a [[Til·lita|till]], material intraglacial consistent en una barreja amorfa de diferents classes de sediments i mides, des de [[Llim|llims]] i [[Argila|argiles]] fins a roques més compactes constituint un mantell detrític on l'eix major d'orientació de blocs i partícules coincideix amb la direcció del moviment<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vicenç M. Rosselló i Verger|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=transport+de+sediments+glacials+a+les+glaceres&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|llengua=català|data=1998|editorial=Universitat de València|pàgines=412-413|isbn=8437034663, 9788437034669}}</ref>.
== Classificació (granulometria) ==
Linha 63 ⟶ 67:
[https://www.sedimentologists.org/ Associació Internacional de Sedimentòlegs IAS]
[http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/memoriesUIB/index/assoc/Estrany_.dir/Estrany_Bertos_Joan.pdf Hidrologia i transport de sediment en suspensió]
{{massa curt|data=febrer de 2014}}
| |||