Helicó: diferència entre les revisions

Una altra part de la serralada, també sagrada i dedicada a les Muses, portava el nom de Mont ''Leibetrion'' (Λειβήθριον), que Pausànies diu que es trobava a 40 estadis de [[Coronea]], i correspondria probablement a l'actual Zagará, separada de l'Helicó per una vall elevada, o potser a Gránitza. En aquesta muntanya també hi havia algunes estàtues de les muses i [[nimfes]], i dues fonts anomenades Leibethrias i Petra que tenien forma dels pits d'una dona per on sortia l'aigua. També hi havia una cova dedicada a les nimfes leibetrianes, segons diu [[Estrabó]].

 

 

El pic més alt de la serralada és l'actual Paleovúni (1.524 m).<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DH%3Aentry+group%3D2%3Aentry%3Dhelicon-geo |consulta=6 de gener de 2021 |títol=Helicon |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>