Henry Ford II: diferència entre les revisions

Quan el seu pare Edsel, president de Ford, va morir el [[1943]] (en plena [[Segona Guerra Mundial]]), Henry Ford es trobava de servei a l'[[Marina dels Estats Units d'Amèrica|Armada dels Estats Units]], de manera que no estava en situació de prendre la presidència del negoci familiar. [[Henry Ford]], avi de Henry i pare d'Edsel, a més de fundador de la companyia, es va veure obligat a reprendre la presidència del negoci fins al final de la guerra.

 

 

Henry Ford II va prendre el control de la presidència de la companyia el [[21 de setembre]] de [[1945]], al mig d'un període caòtic. Tanmateix, i ja que s'havia donat per fet que Edsel Ford continuaria durant molt més temps com a president de la companyia, Henry no havia rebut suficient formació per ocupar el càrrec. Es va trobar a la seva arribada que les fàbriques d'[[Europa]] havien sofert grans danys durant la guerra, i que les vendes nacionals també es trobaven molt minvades.

Quan el [[motor CVCC]] va ser inventat per l'[[Honda Motor Company]], el llavors president de Ford, [[Lee Iacocca]], va estar molt interessat a adaptar el nou motor a algun petit vehicle de Ford, com ara el [[Ford Pinto]] o el [[Ford Fiesta]], i fins i tot podria ser que volgués arribar tan lluny com per vendre l'[[Honda Civic]] sota la marca Ford. Quan el pla va arribar a oïdes de Ford, el va vetar, dient que "Cap cotxer amb el meu nom a la carrosseria no portarà dins un motor japonès". Irònicament, el [[Ford Courier]], basat en un model de [[Mazda]], va ser introduït el [[1972]], dins del període d'influència d'Henry II.

 

 

En qualsevol cas, la influència global de Henry Ford II en la companyia va ser molt substancial. Quan es va retirar com a President del Consell el 1980, Ford Motor Company era la quarta multinacional industrial més gran del món. Es va retirar finalment com a directiu i empleat de la Ford Motor Company l'[[1 d'octubre]] de [[1982]], quatre setmanes abans de complir els 65 anys.