Llengües germàniques: diferència entre les revisions

La mobilitat de les tribus [[germànics|germàniques]] va propiciar, ben aviat, la dispersió i diferenciació de la seva [[parla]], conformant-ne tres branques principals: del septentrional, de l'occidental i de l'oriental (totes les llengües de les quals són extintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'[[antic nòrdic]] parlat a assentaments des de [[Groenlàndia]] i [[Vinland]] fins a [[Rússia]] o [[Normandia]] durant l'[[edat mitjana]], el [[neerlandès]] i l'[[anglès]] estesos per via d'imperis colonials a partir de l'[[Edat Moderna]] i l'[[alemany]] esdevenint l'idioma més parlat del centre d'[[Europa]]. Actualment, uns 900  milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona [[llengua]] és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'[[anglès]].