Metro de Madrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 11:
[[Fitxer:A modern metro train in Colombia station of Madrid metro - July 2002.jpg|miniatura|Comboi a l'estació de Colombia]]
 
El '''metro de Madrid''' és el sistema de [[metro]] que serveix la ciutat de [[Madrid]]. Al gener de 2005, el metro de Madrid tenia 226,7 km de xarxa, cosa que fa que sigui la xarxa de metro més extensa de l'estat espanyol; i la novena en el món en aquest sentit, només superada per xarxes de metro de ciutats tan importants com [[Nova York]], [[París]], [[Londres]] o [[Moscou]]. Té un total de 190 estacions, cosa que situa la xarxa com la vuitena en el món en nombre d'estacions. Actualment, la xarxa també serveix poblacions de la rodalia de Madrid: [[Rivas-Vaciamadrid]], [[Arganda del Rey]], [[Leganés]], [[Getafe]], [[Fuenlabrada]], [[Alcorcón]], [[San Sebastián de los Reyes]], [[Alcobendas]], [[Pozuelo de Alarcón]], [[Boadilla del Monte]] i [[Móstoles]]. Durant l'any 2004, la xarxa de metro de Madrid fou usada per més de 600  milions de passatgers.
 
La xarxa compta amb 12 línies de longitud diversa més un petit ramal que serveix per a comunicar les actuals estacions de Príncipe Pío i Ópera. Aquest ramal va ser inaugurat el 1920, just un any després de posar-se en servei el primer tram del metro de Madrid el 1919.
Línia 18:
La història del metro de Madrid es remunta a la segona dècada del {{segle|XX}}, quan l'enginyer de camins [[Carlos Mendoza]] estimà quanta gent agafaria un possible ferrocarril metropolità subterrani des de la [[Puerta del Sol]]. La ciutat, que aleshores voltava els 600 000 habitants, comptava ja amb [[tramvia|tramvies]] elèctrics però el trànsit començava ja a ser abundant. El projecte fou desenvolupat per Carlos Mendoza, [[Miguel Otamendi]] i [[Antonio González]].
 
El rei [[Alfons XIII]] donà nom a la [[Companyia Metropolitana de Madrid]], creada el 1917. Les obres començaren el 17 de juliol d'aquell mateix any amb la construcció del túnel Sol – Cuatro Caminos, principalment amb el [[mètode belga]]. El [[túnel]] fou inaugurat pel rei el [[17 d'octubre]] de 1919 i obert definitivament al públic el 31 del mateix mes, amb un gran èxit: es calcula que l'agafaren més de 56 000 persones aquell mateix dia. Durant el primer any de funcionament, es van fer més de 14  milions de viatges. Aleshores la xarxa tenia 3,6 km.
 
El 26 de desembre de 1921 entrà en servei un segon tram de l'actual línia 1 (Sol – Atocha), túnel excavat també amb el mètode belga. En l'any 1924 s'inaugurà el primer tram de la futura línia 2 (de Sol a Ventas), també havent-se excavat principalment amb el mètode belga.