Diferència entre revisions de la pàgina «Seminola»

2 bytes afegits ,  fa 3 mesos
m
Tipografia
m (Tipografia)
m (Tipografia)
Tot i així, pel Tractat de Payne’s Landing del 1832 foren ordenats a abandonar Florida i a marxar cap a l'Oest del Mississipí ([[Oklahoma]]), però això no afectava a aquells que tenien sang negra. Per això gran part de la tribu es va rebel·lar sota el comandament d'Asi Yoholo o [[Osceola]](1804-1838) el nom del qual volia dir "Beguda Negra", i que s'havia casat amb Checoter/Morning Dew, una esclava fugida que no era afectada pel trasllat i a qui més d'un cop van intentar rescatar els caçadors d'esclaus.
 
El trasllat s'iniciaria l'1 de desembre del 1835, però el 28 de desembre del 1835 Osceola degollà una columna de 107 soldats del general Dade, i matà Charley Emathla, cap seminola partidari de marxar cap a Oklahoma, i al general William Thompson, agent indi a Fort King. Inicià així una guerra sanguinolenta des de l'1 de gener del 1836 que acabaria el 1842, amb la mort de mil cinc-cents soldats i la pèrdua de 10  milions de $. Els principals dirigents seminola foren també Jumper, Alligator i Micanopy, i s'enfrontaren uns 3.000 guerrers contra 200.000 soldats. L'octubre del 1837 Osceola fou empresonat a traïció amb Micanopy i 11 més a San Agustin pel general T.S. Jesup quan anaven a demanar la llibertat de King Philip, i morí el 20 de gener del 1838 a Fort Moutrie (Charleston, [[Carolina del Nord]]).
 
El seu successor, [[Wildcat]], va continuar la lluita fins al 1841, quan es va rendir. Finalment, el 1842 la major part d'ells (uns 3.800 indis, 5.000 segons altres fonts) foren traslladats a [[Territori Indi]], i llurs descendents s'uniren a les [[Cinc Tribus Civilitzades]]. Allí formaren 25 viles dirigides per un '''tustanugee'''. Però el 1856 se'ls assignà una altra reserva per disturbis amb els creek que provocaren protestes. El 1850 un grup liderat per Coacooche/Wild Cat marxaria vers Eagle Pass (Texas), on encara viuen llurs descendents. El 1860 crearen un Consell Tribal, però al guerra de secessió els va dividir: tot i que les tres quartes parts d'ells restaren neutrals, el cap [[John Jumper]], fill de Jumper, es posà de part dels confederats, mentre un altre grup formà la Home Guard Brigade dins les tropes unionistes.
El 1966 un grup de mikasukis visità Cuba amb el [[tuscarora]] Mad Bear Anderson ([[AIM]]), quan lluitaven pel Projecte de Reclamació dels Everglades, i "reconeguren" el govern de [[Fidel Castro]]. El 1960-1980 milloraren l'economia de les reserves amb la creació de supermercats, restaurants i petites indústries. Fins al 1967 no hi fou escollida com a membre la primera dona, [[Betty Mae Jumper]].
 
El 1990 el govern dels EUA els retornà 46  milions de $, que foren repartits el 75% pels d'Oklahoma i el 25% per als de Florida. Per altra banda, el 1987 Billy Cypress era el cap dels mikasuki.
 
== Caps dels seminoles de Florida ==
1.260.673

modificacions