Colonialisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Colonisation 1800.png|miniatura|Territoris colonitzats el [[1800]]]]
El '''colonialisme''' és unla procés d'expansió[[submissió]] [[política]], [[comercial]] i [[cultural]] d'un territori sobre un altre. Es tracta d'una forma de [[violència]] i [[discriminació]] [[jeràrquica]] per un poder [[privilegi]]at. Una de les moltes formes en que encara existeix avui dia és la [[biopirateria]].

Els països europeus es van llançar al domini del món, essencialment d'[[Àsia]] i d'[[Àfrica]], com a culminació de l'[[expansionisme]] iniciat el {{segle|XV}}. Però el seu caràcter va diferir de forma substancial del de l'[[Edat Moderna]]. Mentre les [[Colònia (divisió administrativa)|colònies]] eren de tipus comercial o bé d'establiment, les del {{segle|XIX}} van ser bàsicament d'explotació sistemàtica d'amplíssims territoris. El ritme d'ocupació va ser molt ràpid i el nombre de països ocupats molt més elevat. En darrer lloc, l'expansió va presentar un caràcter més bel·licós.
 
== Història ==
Linha 6 ⟶ 8:
[[Fitxer:World 1914 empires colonies territory.PNG|miniatura|Territoris colonitzats el [[1914]]]]
[[Fitxer:Colonization 1945.png|miniatura|Territoris colonitzats el [[1945]]]]
 
=== Colònia romana ===
{{article principal|colònia romana}}
[[Fitxer:RomanEmpire 117.svg|miniatura|[[Imperi Romà]] en el [[117  aC]]]]
 
Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats [[conquesta|conquerides]]. Quan [[Roma]] s'anà engrandint i sotmetent ciutats, es reservava una part dels territoris conquistats (''[[Ager publicus]]''), que es repartia entre ciutadans pobres que no podien esperar terres al ''[[Latium]]'' (on predominava la gran propietat territorial) i es fundaven colònies a les quals s'atribuïa una part de l'''ager'', que es repartia entre els colons.
Linha 38 ⟶ 41:
 
=== Els Estats llatins del Llevant ===
Els [[Estats croats|Estats llatins del Llevant]] són formats al [[Pròxim Orient]], en temps de les [[croades]] cristianes, del qual la [[Primera croada|primera]], en resposta a la crida del papa [[Urbà  II]], porta a la presa de [[Jerusalem]] per l'exèrcit de [[Godofreu de Bouillon]] en [[1099]]. Al seu apogeu, s'estenen del Sud-est de la [[Turquia]] actual fins a [[Palestina]], passant pel litoral de [[Síria]] i del [[Líban]], territoris conquerits als turcs de l'[[Imperi Seljúcida]] o els [[Fatimides]]. Quatre Estats, reproduint el sistema feudal occidental, són constituïts: el [[Comtat d'Edessa]] ([[1098]]-[[1144]]), la [[Principat d'Antioquia]] ([[1098]]-[[1258]]), el [[Comtat de Trípoli]] ([[1102]]-[[1289]]) i el [[Regne de Jerusalem]] ([[1099]]-[[1291]]). Els croats són essencialment catalans, provençals, castellans, francesos, italians, alemanys i anglesos. Alguns d'ells creen [[Orde militar|ordes]] de frares-soldats poderosos : [[Orde del Temple|Templaris]], [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Hospitalaris]], [[Orde Teutònic|Teutònics]].
 
Els cristians que s'instal·len llavors al [[Orient Pròxim|Llevant]] esdevenen numèricament molt febles. Són sobretot nobles sense terra guanyant-se dominis predials, o venedors instal·lats a les ciutats costaneres. Les societats cristianes i musulmanes aconsegueixen cohabitar pacíficament en aquests Estats, i els intercanvis comercials o culturals es desenvolupen. Tanmateix, continuen sent segregades, els mestissatges continuen sent rars i la pressió militar exterior és constant. El líder militar [[kurd]] [[Saladí]] combat els croats de [[Jerusalem]] una primera vegada en [[1167]], i l'última ciutat, [[Acre (Israel)|Acre]], és evacuada en [[1291]]. Entre temps, la [[Quarta croada]] ha estat desviada en [[1204]] pels [[Venècia|Venecians]] cap a [[Constantinoble]], capital de l'[[Imperi Romà d'Orient]] i dels [[Església ortodoxa|cristians ortodoxos]]. Els croats funden nous Estats en [[Grècia]] i a [[Àsia Menor]], així com l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], que resisteix a la re[[conquesta]] romana d'Orient fins a en [[1261]].
Linha 95 ⟶ 98:
 
=== Maafa ===
[[Maafa]] (també conegut com l'Holocaust Africà o l'Holocaust de l'Esclavitud) designa, en suahili, una gran tragèdia o desastre.<ref>{{ref-llibre|cognom=Cheeves |nom=Denise Nicole |títol=Legacy |data=2004 |pàgines=1}}</ref><ref name=oj>Harp, O.J. ''Across Time: Mystery of the Great Sphinx''. 2007, page 247.</ref> El terme es refereix als 500 &nbsp;anys de patiments que els africans i els africans de la diàspora van patir a causa de l'[[esclavisme]], l'[[imperialisme]], el '''colonialisme''', la invasió, l'opressió, la deshumanització i l'explotació.<ref name=oj /><ref name="Swagga Definition of Maafa">{{ref-web|url=http://www.swagga.com/maafa.htm|editor=Swagga|títol="The Maafa, African Holocaust"|}}</ref> A més a més, també s'utilitza per a referir-se a les polítiques socials i acadèmiques que es van utilitzar per invalidar les contribucions dels pobles africans a la humanitat,<ref name=oj /> i als efectes residuals de la seva persecució, com un manifest en la societat contemporània.
 
El ''Maafa'' o l'Holocaust Africà distingeix, moralment, l'esclavitud domèstica africana de la tracta d'esclaus feta per europeus i àrabs, que capturaven africans per a fins comercials, que van tenir unes conseqüències i uns llegats importants al continent africà a causa d'aquesta ingerència estrangera. El terme no està limitat al significat demogràfic, que es refereix a les pèrdues de població, sinó també es refereix als canvis profunds als patrons d'assentament, a les exposicions epidemiològiques i als canvis que van provocar en el potencial de desenvolupament social i reproductiu en el continent africà.<ref name="Legacy of the African Holocaust">{{ref-web|url=http://www.africanholocaust.net/news_ah/african%20holocaust.htm|editor=[[Owen 'Alik Shahadah]]|títol="African Holocaust: Dark Voyage"|}}</ref>
Linha 113 ⟶ 116:
 
== L'administració dels territoris: el model britànic ==
L'Imperi Britànic, el més extens en territori,<ref>L'imperi colonial britànic, abans de 1914, té colònies a tots els continents i sumen un total de 30 &nbsp;milions de quilòmetres quadrats, això és gairebé un quart de les terres del planeta.</ref> va implantar un model d'organització que després es va generalitzar a la resta de colònies:
* [[Colònia administrativa|Colònies]]: Depenien directament de la metròpoli, i l'autoritat depenia d'un governador i d'un equip de funcionaris; eren l'elit política. Aquests territoris eren els més directament sotmesos als interessos econòmics de la metròpoli.
* [[Protectorat]]s: teòricament hi havia un govern [[indígena]] respectat per l'administració metropolitana, encara que aquesta exercia a la pràctica el control d'algunes funcions. Era el cas de les colònies que ja tenien una estructura d'estat, com Egipte.