Segons el ''Liber Pontificalis'' Marcel·lí era romà de naixement, fill de Projecte (''Projectus'').{{sfn|Loomis|1916|p=36}}La data del seu naixement és desconeguda.{{sfn|Kirsch|any=1913}}
Segons un martirologi no contemporani<ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 = Palau | nom1 = José | títol =La leyenda de oro para cada día del año| url =http://books.google.cat/books?id=rEJO2IgBtbkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| data =1844 | consulta = 18 d'abril de 2013| pàgines = pàg. 93 | volum = Tomo II | llengua =castellà}}</ref> era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors [[Dioclecià]] i [[Maximià]], fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als déus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als déus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a [[Sinuessa]] per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un [[cilici]], sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador enfurismat per les paraules de Marcel·lí ordenà que fos degollat. Quan era dut cap per al martiri veié a [[Marcel I|Marcel]], el seu [[prevere]], que després el succeiria en el pontificat, que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, ja que havent ofert encens als déus falsos no mereixia ser sepultat. Fou executat per [[decapitació]], junt amb Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta-sis dies per ordre de l'emperador, al final d'aquests Marcel els recollí i els enterraren a les [[catacumbes de Priscil·la]] a la [[Via Salària]].
== Referències ==
Línia 20:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Kirsch|nom=Johann Peter|editor=[[Wikisource]]|capítol=Pope St. Marcellinus|títol=Catholic Encyclopedia|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Pope_St._Marcellinus|edició=|llengua=anglès|any=1913|data=|editorial=|lloc=|pàgines=}}
* {{Ref-llibre|cognom=Loomis|nom=Louise Ropes|editor=James T. Shotwell|títol=The Book of the Popes (Liber Pontificalis)|url=http://www.archive.org/stream/bookofpopesliber00loom#page/36/mode/2up|volum=Volum I|edició=|llengua=anglès|data=1916|editorial=Columbia University Press|lloc=Nova York|pàgines=}}
* {{ref-llibre|cognom=Wace|nom=Henry|cognom2=Piercy|nom2=William Coleman|editor=[[Wikisource]]|capítol=Marcellinus, bp. of Rome|títol=Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century|url=https://en.wikisource.org/wiki/Dictionary_of_Christian_Biography_and_Literature_to_the_End_of_the_Sixth_Century/Marcellinus,_bp._of_Rome|edició=|llengua=anglès|any=1911|data=|editorial=|lloc=|pàgines=}}
