Setge de Tulaytula: diferència entre les revisions

[[Alfons VI de Castella]], que havia rebut protecció de Yahya ibn Ismail al-Mamun quan va fugir del seu germà [[Sanç II de Castella]] amb qui es disputava les terres que [[Ferran I de Castella]] havia repartit entre els seus fills, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici, i l'[[Emirat de Granada]] i [[Qurtuba]] el [[1075]]. En 1075 va ser enverinat a [[Qurtuba]], assumint el regnat el seu nét [[Yahya al-Qàdir]], que es va considerar prou fort en els seus dominis com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de [[Tulaytula]] als partidaris de la col·laboració amb els cristians, però aquests van provocar una revolta a Balansiya, que es va declarar independent sota el comandament d'[[Abu Bekr ben Abd al-Aziz]], i la taifa de Toledo, sense el suport de cristià, va perdre les terres cordoveses i les províncies del sud el [[1077]], i va veure's atacat per [[Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]], l'[[Emir de Badajoz]].

 

 

Al-Mutawakil va entrar en la ciutat el [[1080]], mentre Al-Qadir es refugiava a [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]]. El [[1081]] Al-Mutawakil, que havia restat els darrers deu mesos a [[Tulaytula]], va marxar a Badajoz i els castellans van contraatacar i van atacar la zona del riu [[Tajo]] ocupant [[Majrit]] i Talavera i establint fortificacions a Escalona (1081/1082).