GATCPAC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Verb transitiu |
||
Línia 191:
A Girona va destacar també [[Ricard Giralt i Casadesús|Ricard Giralt]]. El 1915 va ser nomenat arquitecte municipal de Figueres i, el 1922, de Girona. Als anys 1930 es va acostar al racionalisme, tant pel seu interès arquitectònic com per la seva militància republicana i esquerrana.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=75-76}} Entre 1931 i 1933 es va construir sota les seves directrius l'Escola Ignasi Iglésias a Girona (actualment CEIP Montjuïc). També va construir les Escoles de la Mercè (1933, actualment CEIP Verd) i Palau-sacosta (1936-1937, actualment CEE Palau) a Girona, així com altres escoles a Figueres (1933) i [[Sant Hilari Sacalm]] (1934-1937, actualment CEIP Guilleries). El 1936 va reconvertir diversos col·legis religiosos en municipals: els Maristes com a Grup Durruti (de nou Maristes després de la guerra), La Salle com a Grup Karl Marx (actualment Col·legi La Salle) i les Dominiques com a Escola Graduada Joaquim Maurín (derrocat el 2000).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=83-84}} Aquest any va projectar dos grups d'habitatge obrer a Girona, dels quals només es van construir quatre cases. A l'any següent va ser nomenat delegat del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya a Girona, des del qual va promoure la col·lectivització de la construcció i la municipalització de l'habitatge. Aquest any va elaborar un projecte per a un grup escolar anomenat Prat de la Riba a Girona, que no es va arribar a executar.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=77}} D'altra banda, quant a urbanisme, va projectar a Girona la urbanització de la [[Montjuïc (Girona)|muntanya de Montjuïc]] (1936) i del barri del Mercadal (1939).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=89}}
[[Joan Roca i Pinet]] va ser entre 1913 i 1918 arquitecte municipal d'[[Olot]] i, posteriorment, arquitecte d'Hisenda en la [[província de Girona]]. Va passar pel modernisme i el noucentisme fins a desembocar en el racionalisme, estil en el qual va construir la casa Puig (1934) i la casa Carbó (1935-1936), a Girona. El 1933 va projectar també la reforma del [[Camp de Vista Alegre|camp de futbol de Vista Alegre]]. El 1937 va substituir
En últim lloc convé recordar l'obra a Barcelona de l'arquitecte madrileny [[Luis Gutiérrez Soto]], autor de l'edifici Fàbregas o Gratacel Urquinaona (1936-1944, carrer de Jonqueres 18 cantonada [[plaça d'Urquinaona]]), el primer gratacel de la ciutat. Construït sota la direcció de [[Carlos Martínez Sánchez]], és un edifici mixt d'oficines i habitatges, de quinze plantes, amb una configuració en proa a la cantonada de la plaça d'Urquinaona.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H19}} Carlos Martínez va ser autor també d'un altre edifici racionalista en la [[Via Augusta (Barcelona)|Via Augusta]] núm. 12 de Barcelona (1932), un edifici en xamfrà que resol amb una façana de forma irregular, amb tres habitatges situats al voltant d'un eix format per l'escala interior i els ascensors.{{Sfn|Pla|2007|p=133}}
| |||