Filippo Lippi: diferència entre les revisions

'''Fra Filippo Lippi''' ([[Florència]], [[1406]] – [[Spoleto]], [[8 d'octubre]] de [[1469]]), també conegut com a '''''Lippo Lippi''''', va ser un [[pintor]] italià del ''[[Quattrocento]]'' ({{segle|XV|s}}). Les pintures de Filippo Lippi mostren la ingenuïtat d'una punyent i rica naturalesa, que redunda en una observació vivaç i sovint peculiar. Acosta l'art religiós a allò humà; sense ser pietós, palesa la veritat de la devoció [[catòlic|catòlica]]. Va ser, potser, el més gran colorista i el posseïdor de la millor tècnica de la seua època. Tot i ser un naturalista, va evitar el vulgar realisme d'alguns dels seus contemporanis, afegint una bona dosi d'animació a les seues representacions, incloent-hi escenes quasi humorístiques i personatges poc habituals. Va fer pocs esforços per integrar la perspectiva i cap per a l'[[escorç]]. Va posar molta cura en l'ornamentació de les pilastres i d'altres elements arquitectònics. Segons Vasari, Lippi s'estimava més ocultar les extremitats de les figures amb drapats per evitar així les dificultats. La seua carrera mostra una contínua evolució, amb variacions fonamentals en l'estil i el colorit.

 

Va nàixer a [[Florència]], fill de Tommaso di Lipo, carnisser, i d'Antonia di Ser Bindo Sernigi. Ambdós pares van morir quan ell era un xiquet. Mona Lapaccia, la seua tia, va ocupar-se d'ell. L'any 1420, va ser registrat a la comunitat de frares [[carmelites]] del Carmine, a Florència, on va romandre fins a l'any 1432. Va fer els vots l'any 1421, a l'edat de setze anys. En la seua obra ''[[Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori]],'' [[Giorgio Vasari|Vasari]] en diu:

{{Cita|Aquest xicot era molt hàbil en els treballs manuals, però maldestre i poc capacitat per a l'estudi de les lletres, a les quals es resistia a aplicar el seu enginy, i que mai va voler-les tenir per amigues. [...] I com al noviciat sempre gaudia gargotejant els papers dels seus germans mentre estudiaven, el prior li va donar tot tipus de facilitats perquè aprenguera a pintar.|[[Giorgio Vasari]]|''[[Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori]]''}}

 

El retaule que va pintar l'any [[1441]] per a les monges de ''S. Ambrogio'' és avui dia una destacada peça de l'Acadèmia de Florència, i va ser celebrat en un conegut poema de [[Robert Browning]]. Representa la coronació de la Mare de Déu entre àngels i sants, incloent-hi molts frares bernardins. Un d'aquests, situat a la dreta, és un autoretrat de Lippo, assenyalat per la inscripció ''perfecit opus'' que porta un àngel.<ref>[http://pintura.aut.org/SearchProducto?Produnum=8817 La Coronació de la Verge, amb l'autoretrat de Fra Filippo Lippi]</ref>

El juny de [[1456]], se sap que estava vivint a [[Prato (municipi toscà)|Prato]] (prop de Florència) pintant uns frescos del cor de la catedral. L'any 1458, mentre feia els frescos, va pintar un quadre per a la capella del convent de Santa Margarida de Prato, on va conèixer Lucrezia Buti, la bonica filla d'un florentí, Francesco Buti, que o bé era novícia o bé es trobava al convent sota cura de les monges. Lippi li va demanar que posara com a model per a la Mare de Déu (o potser per a santa Margarida); després la va seduir i la va raptar i se l'endugué a sa casa, sense consentir a tornar-la malgrat els esforços de les monges.

 

Els frescos del cor de la catedral de Prato, que representen escenes de la vida de sant Joan Baptista i sant Esteve als dos murs principals enfrontats, es consideren les obres més importants i monumentals de Fra Filippo, en particular la figura de Salomé dansant, que presenta evidents afinitats amb obres posteriors de [[Sandro Botticelli]], el seu deixeble, i de [[Filippino Lippi]], el seu fill, així com l'escena del dol cerimonial sobre les despulles de sant Esteve. Hom creu que aquesta última conté un retrat del pintor, però hi ha diverses opinions respecte a quina de les figures hi correspondria. Al final del mur del cor, es troben sant Joan Gualbert i sant Albert, mentre que a la [[volta (arquitectura)|volta]] hi ha representacions dels quatre evangelistes.

 

Lippi va passar el final de la seua vida a [[Spoleto]], d'on havia rebut un encàrrec per pintar a l'[[absis]] de la catedral diverses escenes de la vida de la [[Mare de Déu]]. A la semicúpula de l'absis, s'hi troba la [[coronació de la Mare de Déu]], amb àngels, sibil·les i profetes. També hi ha les escenes de l'anunciació, l'adoració de l'infant i el funeral de la Mare de Déu. Aquestes escenes, que no són completament comparables a les de Prato, van ser acabades per [[Fra Diamante]] després de la mort de Lippi. Un grup d'assistents al funeral inclou un altre autoretrat de Lippi amb el seu fill Fillipino i els seus ajudants: [[Fra Diamante]] i [[Pier Matteo d'Amelia]].

 

[[Fitxer:lippi z09.jpg|miniatura|[[c:Scenes_of_the_Life_of_the_Virgin|''Autoretrat'' amb els seus deixebles]]]]

Per a Germiniano Inghirami, de Prato, va pintar la ''Mort de sant Bernat''. El seu retaule més important en aquesta ciutat és la nativitat del refetor de Sant Domènec —l'infant adorat per la Mare de Déu i Josep, entre els sants Jordi i Domènec, en un paisatge rocallós, amb pastors i amb sis àngels al cel. Als [[Uffizi]], hi ha una Mare de Déu adorant l'infant, que és subjectat per dos àngels. A la [[National Gallery de Londres]], es conserva una ''Visió de sant Bernat''; el quadre ''Mare de Déu i infant amb un àngel'' del mateix museu també s'ha atribuït a Lippi, tot i que l'atribució no és segura.

 

== Obres selectes ==