Abadessa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 4:
El d''''abadessa''' era un càrrec vitalici, tot i que no hi havia impediment perquè es renunciés al càrrec voluntàriament, per inhabilitació o malaltia. A partir de 1583 en què el Papa [[Gregori XIII]] dicta la [[butlla]] ''Exposcit debitum'', l'elecció abacial s'ha de fer cada tres anys.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Julio Gimenez|nom=Teresa|títol=Catalanes del IX al XIX|llengua=català|data=2010|editorial=Eumo|lloc=Vic|pàgines=20,21|isbn=9788497663830}}</ref>
Les primeres abadesses van ser totes de famílies nobles, ja que molts dels monestirs van néixer com a iniciatives reials o comtals, això es deu al fet que els reis, i posteriorment també la noblesa, destinaven les seves filles i familiars més properes a les abadies amb l'esperança d'acostar-se al més enllà. Una excepció a aquest fet és el [[Monestir de Vallbona de les Monges|monestir de Vallbona]] que s'origina per la reunió d'un grup d'[[eremites]], tot i que, en morir el seu fundador, se'n va fer càrrec l'[[aristocràcia]].<ref name=":0"
El paper de les abadesses al llarg de la història ha anat variant. Originalment eren propietàries i desenvolupaven la mateixa tasca que els [[Feudalisme a Catalunya|comtes feudals]] però, a mesura que passa el temps, van perdent el poder i la protecció reial, quedant relegada la seva actuació a l'administració i govern del monestir. Diversos esdeveniments van conduir a aquesta situació com, les diferents i nombroses butlles papals que retallaven l'actuació de la comunitat religiosa femenina, els acords entre els [[Reis Catòlics]] i el Concili de Trento per controlar i enclaustrar les monges, els esdeveniments polítics del segle XVIII i XIX, etc.<ref name=":0"
== Funcions ==
Dins la seva comunitat, el paper de l'abadessa és el de governar el monestir, amb l'ajuda de tres cossos consultius.: el ''capítol'', el ''consell d'ancianes'' i les monges que tenen càrrecs. Tot i tenir aquests òrgans de consulta, la decisió final li correspon a ella sola. Al ''capítol'' es troben les professes de [[Vot religiós|vots solemnes]] com el d'obediència, el de pobresa i el de castedat (posteriorment s'afegiria el de clausura obligatòria). El capítol s'encarrega d'elegir abadessa mitjançant un escrutini secret que posteriorment ha de ser confirmat pel [[Papa]].<ref name=":0"
Des del vessant espiritual, la tasca de l'abadessa, és la de mantenir l'ordre, vetllar per les monges al seu càrrec i administrar el [[monestir]]. En certes èpoques, va arribar a tenir autoritat legislativa i judicial mitjançant l'anomenat ''merum et mixtum imperium'', el que li permetia promulgar lleis dels llocs que anava poblant, nomenar batlles i jurats, dictar i executar sentències, imposar i cobrar impostos, arrendar terres, etc.
Amb la regulació establerta al [[Concili de Trento]] s'han de complir una sèrie de condicions per a poder ser abadessa. S'ha de tenir quaranta anys d'edat i vuit de professió, en cas que no es pogués complir, és suficient amb trenta anys d'edat i cinc de professió. També s'ha de tenir un naixement legítim, no ser casades o haver estat condemnades per delicte públic.<ref name=":0"
== Vegeu també ==
| |||