Bombardejos del Maestrat: diferència entre les revisions

La Legió Còndor tenia com a Comandant al tinent coronel [[Wolfram von Richthofen]] (cosí de l'històric aviador de la [[Primera Guerra Mundial]] [[Manfred von Richthofen]], més conegut com el Baró Roig). Segons algunes interpretacions d'informes existents en l'arxiu militar de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], els bombardejos d'[[Albocàsser]], [[Ares del Maestrat]], [[Benassal]] i [[Vilar de Canes]], duts a terme durant maig de [[1938]], tenien com a principal objectiu provar les característiques dels nous bombarders alemanys [[Junkers Ju 87]]''.<ref name=":0" />''<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/21/castellon/1345549938.html El 'guernica' valenciano], diario ''El Mundo'', 21 de agosto de 2012.</ref> Les localitats, situades a l'actual comarca de l'[[Alt Maestrat]], es trobaven en la mateixa línia del front, coincidint amb el desenvolupament de l'''[[Ofensiva del Llevant]]'' per part de l'[[Bàndol nacional|exèrcit nacional]]. Al novembre de 1936 s'havia traslladat la capital i el govern de la República de [[Madrid]] a [[València]], i a l'octubre de [[1936|1937]] es traslladaria al seu torn de [[València]] a [[Barcelona]].

Els bombardejos es van iniciar el [[21 de maig]] de 1938, quan van caure tres bombes a Albocàsser, seguides el sendemà passat altres nou. El dia 24 van bombardejar [[Ares del Maestrat]], el dia 25 [[Benassal]] i el 26 [[Vilar de Canes]]. El dia 28 de maig van caure altres sis bombes a [[Benassal]] i el 29 tres més en Ares i altres tres el dia 31 a Vilar. Els bombardejos es van produir durant 10 dies, en un radi de poc més 30 quilòmetres, morint almenys 38 persones.<ref name="mundo2" />