Col·lecció Labadie: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 3:
La '''Col·lecció Labadie''' a la [[Universitat de Michigan]] a la ciutat d'[[Ann Arbor]] és una de les col·leccions més antigues i completes d'història radical: documents, llibres, manuscrits, correspondència, parafernàlia, pamflets, cartells…<ref name="Herrada">{{Ref-publicació|article=Collecting Anarchy: Continuing the Legacy of the Joseph A. Labadie Collection|url= https://rbm.acrl.org/index.php/rbm/article/view/287/287|publicació=RBM: A Journal of Rare Books, Manuscripts, and Cultural Heritage|data=2007-09-01|issn=2150-668X|pàgines=133–140|volum=8|exemplar=2|doi=10.5860/rbm.8.2.287|nom=Julie|cognom=Herrada|format=pdf}}</ref> Des de 2007 se n'ha començat la digitalització.
Reuneix material únic que documenta el passat i moviments de protesta social contemporanis. A més de l'anarquisme i els moviments obrers, temes que van ser el seu focus original, la col·lecció avui és particularment forta en temes com les llibertats civils (amb èmfasi en les minories racials), el socialisme, el comunisme, el colonialisme i l'imperialisme, la història laboral nord-americana fins als anys 1930, [[Treballadors Industrials del Món]], la guerra civil espanyola, la llibertat sexual, l'alliberament de les dones, l'alliberament gai…<ref name="Herrada"
== Història ==
La base de l'arxiu va ser la col·lecció de l'anarquista [[Joseph Labadie]] (1850-1933) que amb la seva esposa va recollir documents i llibres, hi ha comprès també els seus propis escrits, sobre moviments socials des de l'any 1870 fins a la seva mort. Va rebre proposicions d'altres organismes, però va preferir donar-la a la Universitat de Michigan com va escriure a una carta a John R. Commons de la Universitat de Wisconsin per explicar la seva decisió: «[la meva col·lecció] ha d'anar cap allà on més fa falta: una cavernícola reaccionària i conservadora com Michigan, a més de ser positivament grollera en algunes coses…»{{sfn|Herrada|2007|p=135}}
En el primer temps el fons va ser dipositat en un racó perdut sense gaire cura o inventari arxivístic. Cercadors hi tenien accés sense control i probablement alguns documents van desaparèixer. Des de 1924 l'anarquista [[Agnes Inglis]] (1909-1952), una amiga de Labadie es va interessar per al fons, que va trobar encara embolicat en les capses de cartó amb els quals Labadie l'havia enviat a Michigan. Com a voluntària va començar a inventariar-les i de mica en mica se'n va fer l'obra de sa vida, no només per a conservar, sinó per a eixamplar i continuar l'obra de Labadie.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Biography|url= https://quod.lib.umich.edu/cgi/f/findaid/findaid-idx?cc=sclead;c=sclead;idno=umich-scl-inglisa;didno=umich-scl-inglisa;view=text| consulta=2020-05-10|nom=Agnes|cognom=Inglis|llengua=anglès| editor=University of Michigan Digital Library|obra=Agnes Inglis Papers 1909-1952}}</ref> Inglis va crear un catàleg de cartes ple de referències i notes biogràfiques i històriques sobre els individus, grups i esdeveniments dels moviments radicals.<ref name=":0"
La conservadora actual n'és Julie Herrada.<ref>{{Ref-llibre|títol=Anarchist modernism : art, politics, and the first American avant-garde|url= https://www.worldcat.org/oclc/44735840| editorial=University of Chicago Press|data=2001|lloc=Chicago|isbn=0-226-02103-3|cognom=Antliff|nom=Allan|llengua=anglès|pàgines=xiii}}</ref>
== El fons ==
El 2016 l'arxiu contenia unes 15.000 revistes, 60.000 llibres monogràfics, 40.000 pamflets, 2100 cartells, i a més fotos, manuscrits, cartes, enregistraments d'àudio i vídeo, [[Pin (insígnia)|pins]], …<ref name=":1"
== Referències ==
|