Biscotti: diferència entre les revisions

Els '''cantuccini''', també anomenats '' Cantuccio cantuccio'' (singular) o '' biscotti di Prato'', són uns dels dolços més apreciats de la gastronomia [[toscana]], típics de [[Prato (municipi toscà)]], d'aquí la seva altra denominació. Es tracta d'una [[galeta]] seca d'ametlla que s'obté tallant el pastís obtingut en llesques d'aproximadament 1un [[centímetre|cm]] (en calent), traient-lo del forn, i acabant de coure tot seguit els trossos tallats durant una estona (d'aquí el nom bi-s-cotto/bi-s-cuit).

La recepta va ser després recuperada pel [[pastisser]] Antonio Mattei al {{segle|XIX}}, i ha arribat als nostres dies amb variants més o menys modernes. El mateix pastisser el va presentar a l'[[Exposició Universal de París (1867)|Exposició Universal de París]] de [[1867]], rebent una menció especial.

La massa dels ''' cantuccini ''' es compon exclusivament de [[farina]], [[sucre]], [[ou (aliment)|ou]], i [[Ametlla (fruit)|ametlla]]. L'ametlla ha de ser sencera i sense pelar. A la recepta tradicional no s'hauria d'utilitzar cap mena de llevat, mantega, llet ni oli.

Tradicionalment, els cantuccini solen vendre's amb una altra especialitat dolça de Prato, els [[bruttiboni]]. Com [[fi]], se sol servir amb el [[vi sant]] toscà, que un cop servit en gots petits de vidre, s'hi mulla el "cantuccio" abans de dur-lo a la boca.