Marie de France: diferència entre les revisions

Com a poeta, va adaptar en vers francès les llegendes bretones, anomenant els nous escrits [[lai|''lais'']]. Els ''Lais'' (1160-1175) es componen de dotze relats curts en octosíl·labs apariats de dimensions variables (118 versos per al més breu, ''Chèvrefeuille'', ''El lligabosc'', i 1.184 per al més extens, ''Eliaduc''). Marie diu haver escrit i aplegat els seus textos a partir dels [[lai bretó|lais bretons]]. Només un dels seus contes, el ''Lai de Lanval'', pot ser considerat del cercle artúric. L'[[Amor cortès|amor]] és vist habitualment al marge de la societat (nou dels dotze lais expliquen amors adúlters) i és el subjecte principal del recull. Un altre element important és l'element meravellós, que intervé en molts d'aquests, però sempre inserit en la realitat com a teló de fons. Marie de France afegeix l'entramat cortès a la seva poètica i la màgia de la [[matèria de Bretanya]]. Una emoció discreta es desprèn dels relats en què l'autora dona prioritat a la pietat i la compassió pels seus personatges. L'estil presenta una remarcable economia de mitjans i s'hi entreveu la sobrietat en la composició del relat i un art segur en la posada en escena, eficaç pel que fa a la llengua, sempre neta d'artificis. En l'arranjament de l'anomenat manuscrit Harley 978 s'observa una alternança clara: els lais senars relaten històries de persones que estimen de cor, mentre que els parells mostren amants egoistes.

 

 

== Obres ==