Wade-Giles: diferència entre les revisions

Des de principis del {{segle|XX}}, el sistema Wade-Giles va ser utilitzat també pels propis xinesos per a transcriure els seus noms a l'alfabet llatí. Encara avui dia, a [[Taiwan]] i entre les comunitats xineses en l'estranger, són freqüents els noms transcrits segons aquest mètode, com es manifesta en cognoms com "Chang", "Chu" o "Hsiang". A la [[Xina continental]], no obstant això, l'ús del Wade-Giles ha estat totalment abandonat, emprant-se únicament el sistema oficial ''pinyin'' per als noms de persona i els noms de lloc, peli queper això els cognoms anteriors han passat a ser "Zhang", "Zhu" i "Xiang" en l'actualitat. A Taiwan, l'ús no oficial del Wade-Giles es manifesta, a més d'en molts noms de persona, en la toponímia, com en el cas de les ciutats de [[Taipei]] o [[Kaohsiung]]. A l'ús taiwanès, com passava en el Continent abans de la difusió del ''pinyin'', és freqüent l'omissió dels [[apòstrof]]s i [[dièresi]] del sistema, la qual cosa introdueix ambigüitat en la representació de les síl·labes. Així, els propis nom "Taiwan" i "Taipei" haurien de ser "T'aiwan" i "T'aipei", amb l'apòstrof que indica la condició d'aspirada de la consonant. L'omissió habitual dels signes diacrítics ha fet que aquests noms s'hagin consolidat com "Taiwan" i "Taipei", introduint ambigüitat fonològica, una de les principals crítiques que s'han fet a aquest sistema. L'ús del Wade-Giles ha decaigut a Taiwan en els últims anys a causa de la promoció d'altres sistemes de romanització oficials, com el ''[[gwoyeu romatzyh]]'' (oficial a la [[República de la Xina]] des del [[1928]]) i, en l'actualitat, el ''[[tongyong pinyin]]''.