Jordi Pere Cerdà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 11:
== Biografia ==
Va néixer el 4 de novembre del 1920 a Sallagosa, població situada a la [[comarca]] de l'[[Alta Cerdanya]], provinent d'una família de [[Fontpedrosa]], a l'[[Alt Conflent]]. El pare de l'Antoni fou ramader i negociant de bestiar, fet que el conduí a obrir una carnisseria a Sallagosa, on va començar a servir darrere el taulell, a catorze anys:<ref name=":0"
{{Citació|Mon pare era home del campestre. Del campestre i del món ramader. El seu reialme era el terme, la seva armada, els cans, el seu bé, el ramat, el seu lloc preferit, mercats i fires.||}}
Línia 19:
Visqué essencialment a [[Perpinyà]] i Sallagosa, on es van representar quatre [[Sainet|sainets]] que el van donar a conèixer en teatre l'any 1941, en plena [[Segona Guerra Mundial]] i sota el [[règim de Vichy]]. Cayrol s'enrolà en la [[La Resistència a la Catalunya del Nord|Resistència]] tot col·laborant en l'acompanyament de les persones refugiades a través dels passos fronterers nord-catalans. L'any 1942 va marxar a fer de soldat. Afiliat al [[Partit Comunista Francès]], entre el 1952 i el 1953 fou batlle de Sallagosa.
En aquests primers tempteigs creatius ja s'observen els principals trets distintius que articularan l'obra literària de Jordi Pere Cerdà: l'atenció a les manifestacions orals de la cultura popular cerdana, el compromís amb els esdeveniments socials i polítics que afecten el seu territori, i el gust estètic de tractar la natura com una deu viva i fonda d'on brolla la paraula més íntima de l'autor.<ref name=":0"
L'any 1960 es va establir a Perpinyà amb la seua dona Elena Cristofol i els seus fills, s'ocupà de la Librairie de Catalogne, negoci que farà servir d'enllaç clandestí per a la difusió de les obres antifranquistes editades a París, per fer de llibreter i promotor cultural, compaginant aquestes tasques amb la de col·laborador en diverses publicacions, des de les quals donà a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya del Nord mitjançant nombrosos articles.
Amb l'aparició de les primeres publicacions als anys 1950 i 1960, Cerdà mantindrà contacte amb editors, autors i intel·lectuals com [[René Barande|Charles Bauby]] i [[Albert Manent]]; també, [[Pere Verdaguer i Juanola|Pere Verdaguer]], [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Francesc de Borja Moll]] (editor de la seua primera peça teatral, ''Angeleta''), [[Josep Maria de Casacuberta i Roger|Josep Maria de Casacuberta]] (amb qui edità les primeres compilacions, com ''Contalles de Cerdanya'', ''Obra poètica'' i ''Obra teatral''), [[Max Cahner i Garcia|Max Cahner]], [[Francesc Vallverdú i Canes|Francesc Vallverdú]], Jean-Baptiste Para (editor de la revista parisenca ''Europe'', on Cayrol col·laborarà), l'occità [[Robèrt Lafont]], André Vinas, [[Jep Gouzy]], [[Joan Fuster i Ortells|Joan Fuster]] o el poeta [[Francesc Català i Duran|Francesc Català]].<ref name=":0"
Després d'una primera onada de publicacions reeixida (concentrades en els reculls publicats a l'[[Editorial Barcino]], amb poemaris com ''Dietari de l'alba'' o l'obra teatral ''Quatre dones i el sol''), caldrà esperar els anys 1980 i 1990 per observar el rellançament de Jordi Pere Cerdà, propulsat per l'[[Editorial Columna]] de la mà del poeta [[Àlex Susanna i Nadal|Àlex Susanna]], amb reedicions de la seua obra i amb noves aportacions com ''Col·locació de personatges en un jardí tancat'' (1993), ''Passos estrets per terres altes'' (1998) o ''Cant alt. Autobiografia literària'' (1988).
| |||