Les Lleis (Ciceró): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 32:
* Introducció: idea general del magistrat (1-5). Ciceró explica que la llei necessita el poder del magistrat per poder ser aplicada i diu que tot el poble ha de respectar el magistrat.
* El Codi i els comentaris (6-47). Marc enumera les lleis polítiques i es refereix als poders dels magistrats, a les magistratures, als tribuns, al [[Senat romà|senat]], als [[Comicis romans|comicis]] i a la responsabilitat dels polítics. També enumera els autors grecs que es van dedicar al mateix tema. Quint protesta però no sabem com continua la seva intervenció, ja que hi ha un tall en el manuscrit. A continuació, Quint i Àtic debaten en contra dels [[Tribú de la plebs|tribuns de la plebs]], mentre que Ciceró els defensa. El diàleg ara s'enfoca cap a la necessitat de reforma de l'ordre senatorial. Quint condemna la votació secreta, però Ciceró expressa que no és un tema fàcil de tractar. Marc demana moderació en les reunions del [[Senat romà|senat]] i responsabilitat del president. No està d'acord amb el privilegi i el dret d'apel·lació del poble.
* El final del llibre (47-49). Àtic demana examinar els drets dels magistrats. Marc accedeix i explica la seva intenció de tractar el ''ius potestatum''. Però aquí s'acaba el text que ens ha arribat i no tenim informació de com continuava el text original.<ref name=":0"
== Fonts i influències ==
És difícil d'assegurar quin autor va ser la font principal de Ciceró per compondre el D''e Legibus''. Paneci, que va ser el fundador de l'Estoa Mitjana, [[Antíoc d'Ascaló]] que va intentar harmonitzar les doctrines de [[Acadèmia|l'Acadèmia]] amb les [[Escola peripatètica|peripatètiques]] i les [[Estoïcisme|estoiques]] i [[Posidoni]] podrien haver estat els autors que el van influir més en les seves idees filosòfiques. Probablement, Ciceró es va inspirar en el rerefons de la filosofia estoica menys rígida i més adaptable al pensament romà.
Per a ''Les lleis'' en si, Ciceró fa ús dels seus coneixements. De petit havia après les [[Lleis de les dotze taules|XII Taules]] de memòria. A més a més, l'estudi amb els dos Mucis Escèvoles, [[Quint Muci Escevola (cònsol 117 aC)|l'Àugur]] i el [[Quint Muci Escevola (cònsol 95 aC)|Pontífex]], li havien proporcionat coneixement de literatura jurídica, de les obres de [[Sext Eli Pet|Sext Eli Petus]] i de Luci Acili. L'amistat amb [[Marc Terenci Varró|Varró]] també l'havia familiaritzat amb les obres sobre l'antiguitat. És probable que les obres de [[Luci Eli Preconi Estiló|Luci Eli Estiló Preconi]] també fossin una influència per a ell, ja que va ser el seu deixeble. Al tercer llibre cita la monografia ''de potestatibus'' de Juni Congus Gracà, per tant, també la utilitzaria per escriure part del llibre III. Ciceró reconeix [[Plató]] com a model. Tot i que tradueix alguna de les seves idees, és una clara influència formal. <ref name=":1"
== Llegat ==
Va ser un diàleg molt poc llegit i només el citen [[Lactanci]] i [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]]. La poca popularitat potser es deu al fet que és una obra incompleta que no va ser revisada ni publicada per l'autor. A més a més, aquesta obra es va incloure al final de tot del ''Corpus'' de les obres filosòfiques de Ciceró, la qual cosa va facilitar encara més la pèrdua de contingut.
La primera traducció al castellà que hi ha constatada del ''De legibus'' és de Francisco Navarro Calvo en ''Las Obras Completas'' de Ciceró, publicat per la Biblioteca Clásica l'any 1884.<ref name=":1"
== Transmissió textual ==
El text ens ha arribat a través del ''Codex Vossianus 84'' (finals del segle IX/principis del X''); Codex Vossianus 86'' (s. XII); ''Codex Heinsianus'' 118 (s. XI). Aquests tres còdex es troben a Leiden (Països Baixos), a la Bibliotheek der Rijksuniversiteit.<ref name=":1"
== Referències ==
| |||