Primavera Àrab: diferència entre les revisions

La '''primavera àrab''' és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre [[2010]] i [[2011]].<ref name=":0">{{GEC|21402244}}</ref><ref name="senseprecedents">{{ref-web|url=http://www.cfr.org/publication/23908/arab_worlds_unprecedented_protests.html |títol=The Arab World's 'Unprecedented' Protests |editor=[[Council on Foreign Relations]] |data=20 de gener de 2011 |llengua=anglès}}</ref> Començà amb la [[Revolució de Tunísia]], seguit per la [[revolució egípcia de 2011]]. Llevat de Tunísia on hi ha haver un canvi de règim, en molts altres països va ser l'inici d'un període d'incertesa i inestabilitat:<ref name=":0" /> el [[Iemen]],<ref name="nytime_iemen">{{ref-web|url=http://www.nytimes.com/2011/01/28/world/middleeast/28yemen.html |nom=Nada |cognom=Bakri |nom2=J. David |cognom2=Goodman |títol=Thousands in Yemen Protest Against the Government |editor=[[The New York Times]] |data=27 de gener de 2011 |llengua=anglès}}</ref> la [[Guerra Civil de Líbia]],<ref>{{ref-publicació|url= http://www.lavanguardia.es/internacional/20110222/54119342495/gadafi-no-dejare-libia-morire-como-un-martir.html|article= Gadafi: "No dejaré Libia. Moriré como un mártir" |publicació=[[La Vanguardia]] |data=25 de febrer de 2011 |llengua= castellà}}</ref> la [[Guerra Civil siriana]] i [[Jordània]], i amb menor incidència a [[Mauritània]],<ref name="mauritania">{{ref-publicació|url=http://www.leparisien.fr/flash-actualite-monde/mauritanie-mecontent-du-regime-un-homme-s-immole-par-le-feu-a-nouakchott-17-01-2011-1231257.php |article=Mauritanie: mécontent du régime, un homme s'immole par le feu à Nouakchott |publicació=[[Le Parisien]] |data=17 de gener de 2011 |llengua=francès}}</ref> l'[[Aràbia Saudita]],<ref name="bbc_arabia">{{ref-web|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-middle-east-12260465 |títol=Man dies after setting himself on fire in Saudi Arabi |editor=[[BBC News]] |data=23 de gener de 2011 |llengua=anglès}}</ref> [[Oman]], [[Sudan]]<ref name="sudan">{{ref-web|url=http://www.presstv.ir/detail/160998.html |títol=Sudan opposition leader arrested |editor=[[Press TV]] |nom=Amani |cognom=Muawia|data=19 de gener de 2011 |llengua=anglès|consulta=}}</ref> i el [[Líban]].<ref name="aljazeera_liban">{{ref-web|url=http://english.aljazeera.net/indepth/features/2011/01/2011127111226715315.html |títol=Lebanon convulses on 'Day of Rage' |editor=[[Al-Jazeera]] |nom=Matthew |cognom=Cassel|data=27 de gener de 2011 |llengua=anglès}}</ref><ref name="3cat_germentunisia">{{ref-web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/1024450/mon/El-germen-de-la-revolta-tunisiana-es-reprodueix-en-altres-paisos-arabs |títol=El germen de la revolta tunisiana es reprodueix en altres països àrabs |editor=[[3cat24.cat]] |data=29 de gener de 2011 |consulta=29-1-2011}}</ref> Van derrocar els governs d'[[Egipte]], [[Tunísia]] i [[Líbia]]. L'aixecament del poble tunisià va crear un efecte a les altres nacions àrabs, un punt d'inflexió del qual l'impacte final –malgrat els retrocessos com a Egipte i Síria– encara no és clar.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ignacio|nom=Álvarez-Ossorio|article=Més enllà de la primavera àrab|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/suplements/planeta/Mes-enlla-primavera-arab_0_1534646536.html|data=04/03/2016|pàgines=}}</ref> L'onada de revolucions i protestes inicials es va esvair a mitjan 2012, ja que moltes manifestacions de la primavera àrab van rebre respostes violentes per part de les autoritats.<ref>{{ref-web |cognom=Bowen |nom=Jeremy |url=https://www.bbc.com/news/magazine-18204477 |consulta=12 octubre 2020 |títol=Fading optimism of the Arab Spring |editor=BBC |data=26 Maig 2012 |llengua=anglès}}</ref>

La primavera àrab és considerada la primera gran onada de protestes laiques i democràtiques del món àrab al {{segle|XXI}}. Les protestes, d'índole social i en el cas de Tunísia, recolzada per l'[[exèrcit]], van estar causades per factors estructurals i demogràfics, unes condicions de vida dures arrelades en l'atur, al que s'afegien règims corruptes i autoritaris. Segons explicaexplicà PerePedro FontsFuentes des del [[Partit Socialisme i Llibertat|PSOL]], aquests règims, nascuts dels [[Nacionalisme àrab|nacionalismes àrabs]] d'entre les dècades de 1950 i 1970, es van anar convertint en governs repressors que impedien una oposició política creïble que va donar lloc a un buit omplert per moviments islamistes de diversa índole. [[Juan Goytisolo i Gay|Juan Goytisolo]] llistallistà altres causes decom les males condicions de vida, a més de la desocupació i de la injustícia política i social dels seus governs;, aquestesque radiquen en la manca de llibertats, l'alta militarització dels països i la manca d'infraestructures en llocs on tot el benefici d'economies creixents va a parar a mans d'uns pocs corruptoscorruptes. [[Manuel Castells Oliván|Manuel Castells]] les ampliaamplià amb els empresonaments foscos.<ref>{{CCRef-web|datatítol=desembre¿Existen delas 2017Twitterrevoluciones?|url=https://blogs.elpais.com/trending-topics/2011/01/existen-las-twitterrevoluciones.html|consulta=2021-01-21|llengua=es|nom=Delia|cognom=Rodríguez|editor=|data=}}</ref>

Alguns havien analitzat per què aquestes revolucions no van poder ocórrer abans en el [[Món Àrab|món àrab]]. S'ha dit que fins a la [[Guerra Freda]] els països àrabs supeditaven els seus interessos nacionals als de les superpotències nord-americanaestatunidenca i soviètica, enfrontades per l'hegemonia global. No és fins a la fi de la Guerra Freda quan, llevat d'excepcions, es permet a aquests països més llibertat política, coincidint amb un ampli procés de [[globalització]] que va difondre les idees d'[[Occident]] per la difusió d'internet i la gran presència de les [[xarxes socials]]. La xarxa, al seu torn, va implementar la seva presència a la dècada dels 2000 gràcies als plans de desenvolupament de la [[Unió Europea]]. La majoria dels manifestants van ser joves (no en va les protestes d'Egipte han rebut el nom de [[Revolució dels Joves Turcs|revolució dels joves]]), propers a Internetinternet i la principal diferència amb les seves generacions predecessores és que compten amb estudis bàsics, i fins i tot de vegades superiors i universitariosuniversitaris.33 [[Immanuel Wallerstein]] consideraconsiderà la Primavera àrab actual com una segona rebel·lió àrab, hereva del que s'anomena ''esperit o corrent de 1968'' anticolonialista -davant l'exterior- i antiautoritària -enfront del interior- que no va arribar a triomfar en el seu dia i que ara torna a ressorgir -encara amb contradiccions-, i que s'ha d'entendre com a part fonamental dels moviments mundials de protestes ([[protestes a Grècia de 2010-2011]], [[Moviment 15-M]], [[Mobilització estudiantil a Xile de 2011-2013]], [[Moviment #Yosoy132]] a Mèxic, [[mobilitzacions estudiantils a Colòmbia de 2011 i 2012]], [[Occupy Wall Street]], [[vagues a la Xina el 2011]]).<ref>{{CCRef-web|datatítol=desembreContradictions deof 2017the Arab Spring|url=https://www.aljazeera.com/opinions/2011/11/14/the-contradictions-of-the-arab-spring|consulta=2021-01-21|llengua=en|nom=Immanuel|cognom=Wallerstein}}</ref>

La revolta va començar el 17 de desembre de 2010 a la ciutat de [[Tunísia]], quan la policia va arrabassar a [[Mohamed Bouazizi]], un venedor de fruita ambulant, les seves mercanciesmercaderies. La immolació de [[Mohamed Bouazizi davant del palau del governador de [[Sidi Bou Zid]], una ciutat de 90.000 habitants al sud-oest de Tunísia al costat de la frontera algeriana, va ser el disparador de l'escalada de les protestes ontracontra la corrupció, injustícia i males condicions de vida que van conduir a la revolució demòcrata.<ref>{{Ref-publicació|article=Revolucions en cadena|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/369472-revolucions-en-cadena.html?cca=1|data=12-02-2011|pàgines=21}}</ref>

[[Tunísia]] ja havia experimentat una sèrie de conflictes durant els tres anys previs, el més notable s'havia produït a la zona minera de [[Gafsa]] el 2008, on les protestes van continuar durant molts mesos.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mas|nom=Cristina|article=Tunísia: la revolta continua|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/cronica/Tunisia-revolta-continua_0_627537245.html|data=14/01/2012|pàgines=}}</ref>

Les xarxes socials van ser l'eina mitjançant la qual els col·lectius àrabs de ideologies anàlogues sobre la decadent situació de la seva població, es reunien virtualment i organitzaven i difoníendifonien les manifestacions arreu. Gràcies a l'abast mundial sense fronteres que proporcionen les xarxes, la situació de la població àrab va ser ràpidament coneguda internacionalment. Tant és així que la causa va esdevenir Trending[[tema Tòpicdel moment]] a [[Twitter]], obtenint una amplia repercussió mundial. La digitalització del conflicte a les xarxes va causar un impacte de tals magnituds que diversos governs, com per exemple, el d'Egipte, va tallar internet i totes les connexions internacionals immediatament, aillantaïllant alel poble de la seva eina més poderosa. Actualment, les xarxes socials com [[Facebook]] i Twitter són considerades com una icona de les revolucions de la Primavera Àrab.