Compost: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Recuperant 3 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Línia 14:
[[Fitxer:Green compost bin.JPG|miniatura|esquerra|Un [[compostador]] modern fet de plàstic ]]
[[Fitxer:Compostador de bambú3.jpg|miniatura|Compostador]]
La tècnica de compostatge es coneix, des de com a mínim, el temps de [[Plini el Vell]] (23-79). Tradicionalment es compostava en un munt de materials orgànics que es mantenia fins a la propera estació de sembra o plantació qun els materials orgànics ja s'havien degradat. La tècnica de compostatge no es va modernitzar a Europa una mica fins que va servir per a l'agricultura biològica.<ref>[http://www.trit.us/farming/history-organic-farming.html Heckman, J. 2006. A history of organic farming: transitions from Sir Albert Howard's War in the Soil to USDA National Organic Program. Renew. Agric. Food Syst. 21:143–150.]</ref> El primer sistema de compostatge industrial va ser amb la transformació de residus orgànics urbans a [[Wels]] (Àustria) l'any 1921.<ref>Welser Anzeiger vom 05. Januar 1921, 67. Jahrgang, Nr. 2, S. 4</ref> Un dels primers a promoure le compost va ser [[Rudolf Steiner]], fundador de l'[[agricultura biodinàmica]]. Entre els anglòfons Sir [[Albert Howard]], que havia treballat a l'Índia, també va promocionar-ne l'ús. Als Estats Units va ser introduït per persones com [[Jerome Irving Rodale|J. I. Rodale]], E. E. Pfeiffer, Paul Keene i Scott i Helen Nearing (aquest darrers inspiraren el moviment de ''retorn a la terra'' de la dècada de 1960). En l'actualitat molts proposen un compostatge ràpid de només dues o tres setmanes.<ref>[http://vric.ucdavis.edu/pdf/compost_rapidcompost.pdf The Rapid Compost Method by Robert Raabe, Professor of Plant Pathology, Berkeley]</ref> Però molts científics es mostren escèptics amb les bones propietats d'aquest tipus de compost ràpid.<ref>{{ref-web|url=http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd43/korner.pdf |títol=Investigation and optimization of composting processes — test systems and practical examples|arxiuurl=httphttps://web.archive.org/web/20120401150243/http://www.bvsde.paho.org/bvsacd/cd43/korner.pdf|arxiudata=1 d'abril de 2012-04-01|consulta=2012-01-16}}</ref>
 
== Ingredients ==
Línia 20:
[[Fitxer:Composting in the Escuela Barreales.jpg|miniatura|Barril de compost casolà a Escuela Barreales, Xile ]]
Els organismes que composten requereixen per funcionar bé:
* Carboni per l'energia; l'oxidació microbiana del carboni produeix calor.<ref>{{ref-web|url=http://web.extension.illinois.edu/homecompost/science.html|títol=The Science of Composting - Composting for the Homeowner - University of Illinois Extension<!--Títol generat per bot-->|consulta=2012-01-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190609135901/https://web.extension.illinois.edu/homecompost/science.html|arxiudata=2019-06-09}}</ref>
** Els materials molt rics en carboni tendeixen a ser marrons i secs.
* Nitrogen per al creixement i la reproducció de més organismes per oxidar el carboni.
** Els materials amb alt contingut de nitrogen tendeixen a ser verds (o acolorits com les fruites i les verdures) i humits.<ref>[{{Ref-web |url=http://web.extension.uiuc.edu/homecompost/materials.html |títol=Materials for composting - University of Illinois extension, retrieval date: 3/12/2009] |consulta=2012-01-16 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091225014318/http://web.extension.uiuc.edu/homecompost/materials.html |arxiudata=2009-12-25 }}</ref>
* Oxigen per oxidar el carboni.
* Aigua en les quantitats adequades per mantenir l'activitat sense causar condicions anaeròbiques.