|
[[Fitxer:Dai Jin-Looking Three Times at the Thatched Hut.jpg|miniatura|Dibuix amb tinta xinesa]]
La '''tinta xinesa''' és una [[tinta]] d'invenció xinesa utilitzada principalment a la cal·ligrafia xinesa i japonesa, així com a la pintura xinesa. Al [[Japó]], posteriorment, a l'era [[Muromachi]] durant el {{segle|XIV|s}} es va realitzar la pintura monocromàtica en tinta, la qual posseïa una profunda influència de la cultura xinesa i que va ser promoguda principalment pels monjos [[zen]] mitjançant la tècnica Sumi[[sumi-e]].
Es compon de carbó de fusta, o de pinyol d'alguns fruits, moltsmòlts molt finament, que es compacten amb algun tipus de goma amb base aquosa, com a resines vegetals o alguns extretsextractes animals. Amb el carbó mòlt i la goma, es formen unes barres petites amb forma de lingot que es premsen i es deixen assecar fins a assolir a una consistència completament sòlida. Aquesta tinta, en estat sòlid, pot durar anys o segles sense perdre les seves propietats.
La qualitat de la tinta depèn de molts factors, com la fusta de la qual prové el carbó, el procés de premsatpremsatge, la goma utilitzada, el temps que té, etc., i existeixen des de barres molt barates fins a peces de col·leccionista. La tinta acostuma asol ésser negra, encara que també es pot mesclar-sebarrejar amb colorants per a aconseguir tintes d'altres colors.
Per a preparar tinta líquida a partir d'aquestes barres, cal fregar-les amb una pedra rugosa especialment dissenyada per a aquest efecte anomenada en japonès 硯 (すずり (''suzuri''). Aquestes pedres, de diverses formes i aspectes, tenen totes en comú que estan compostes d'un material rugós i tenen una cavitat. En general, les pedres d'origen xinès tenen forma còncava amb la part més baixa en elal centre, i les japoneses acostumen a ser majoritàriament planes amb un dels extrems cap avall.
SobreCal aquestes pedres es vessavessar una mica d'aigua sobre la pedra i sobre,llavors ess'hi frega la barra, de manera que sempre estigui humida. El continu fregament sobre la pedra amb l'aigua va desfent a poc a poc la tinta, que es va quedantqueda dissolta a l'aigua que s'acumula a la cavitat. Aquest procésEs pot continuar-se aquest procés fins que la tinta adquireixi la densitat requeridaconvenient, però en general acostuma asol durar unspocs minuts. La tinta líquida ja preparada s'asseca amb facilitat, i ésno convenient noconvé deixar que s'assequi sobre la pedra o sobre el pinzell.
Durant el [[renaixement]] es feia la tinta amb unes petites excrescències que surten als [[roure]]s quan reben una picadurapicada de la «vespa de la gal·la», que conté [[àcid gàl·lic]] i [[àcid tànnic]]. Aquestes gal·les es desfeien en aigua i junt amb una solució de [[sulfat]] [[ferro|ferrós]] produïen un líquid de color gris que en usar-lo s'enfosquia i quedava enadquiria un colorto bru fosc, encara que mai no arribava al negre total.
Actualment també es poden aconseguir també pots de tinta xinesa ja preparada, molt densa, que es pot usar-sefer servir directament o dissoldre amb una mica d'aigua.
== Bibliografia ==
| 