Rebus sic stantibus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
la Viquipèdia no és una font fiable
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki
Línia 43:
 
En efecte, en el Codi Civil anterior era el seu article 1134 qui s'encarregava d'excloure taxativament la consideració de clàusules tàcites en un contracte i de limitar l'eventual intervenció del jutge a interpretar únicament les clàusules explícites del contracte. Segons deia l'article 1134, les clàusules del contracte són les que lliurement han establert i subscrit les parts contractants i, en conseqüència, els contractes ténen –per aquells qui els han signat– la mateixa força que la llei. De fet, aquestes mateixes afirmacions es reprenen en l'articulat del nou Codi Civil: en concret, als actuals articles 1103, 1104 i 1193. Però la novetat en el Codi actual, és la introducció del vigent article 1195 ja esmentat.
Abans de la reforma del 2016, doncs, la jurisprudència sobre la qüestió era constant en rebutjar l'admissió de la clàusula ''rebus.'' Era així des de la històrica sentència ''Canal de Craponne'' de la Cour de cassation (1876),<ref>{{Ref-web|url=https[[://fr.wikisource.org/wiki/Cour_de_cassation_:s:Cour de cassation -_Canal_de_Craponne Canal de Craponne|títol=Cour de cassation - Canal de Craponne|consulta=]]. [Consulta: 21/10/2020|llengua=francès|editor=|data=}}]</ref> la qual va afirmar amb contundència que “en cap cas pertoca als tribunals (...) de prendre en consideració el temps i les circumstàncies per modificar les convencions de les parts ni de substituir amb clàusules noves aquelles que han estat lliurement acceptades pels contractants”. Aquesta doctrina va començar a esquerdar-se tímidament amb les sentències de la mateixa Cort del 2004 (sentència ''Commune de Cluses'')<ref>{{Ref-web|url=https://www.legifrance.gouv.fr/juri/id/JURITEXT000007046939/|títol=Cass. Civ. 1, 16/03/2004|consulta=21/10/2020|llengua=francès|editor=|data=}}</ref> i del 2010 (sentència ''Soffimat''),<ref>{{Ref-web|url=https://www.doc-du-juriste.com/droit-prive-et-contrat/droit-des-affaires/commentaire-d-arret/commentaire-arret-cour-cassation-29-juin-2010-equilibre-contrat-462721.html|títol=Commentaire d'arrêt: Cour de cassation, 29 juin 2010: l'équilibre du contrat|consulta=21/10/2020|llengua=francès|editor=DOJ, Doc du juriste|data=}}</ref> així com amb l'opinió de diferents juristes.<ref>{{Ref-web|url=https://www.conseil-constitutionnel.fr/nouveaux-cahiers-du-conseil-constitutionnel/le-contrat-loi-des-parties|títol=Commentaire d'arrêt: Cour de cassation, 29 juin 2010: l'équilibre du contrat|consulta=21/10/2020|llengua=francès|editor=AYNES, Laurent. Cahiers du Conseil Constitutionnel|data=}}</ref>
 
Ara, el nou Codi Civil i el seu flamant article 1195 ho capgiren tot. Així, ara, en cas de canvi imprevisible de circumstàncies fonamentals del contracte, la part perjudicada pot aspirar a l'aplicació d'aquesta clàusula. Això sí, sempre que es donin les tres condicions següents: que el canvi de circumstàncies fós imprevisible, que aquest canvi converteixi l'execució del contracte en excessivament onerosa, i que la part perjudicada no hagués acceptat explícitament d'assumir el risc. Si es dónen les tres condicions, la part perjudicada pot demanar a l'altra part (o a les altres) de renegociar el contracte, la qual pot acceptar de renegociar (en aquest cas el contracte original se seguirà aplicant durant la negociació) o pot rebutjar-ho. En cas de rebuig, o en cas que les negociacions hagin fracassat, les parts ténen tres opcions: rescindir el contracte de comú acord, sol·licitar conjuntament al jutge que dicti l'adaptació del contracte a les noves circumstàncies o, en darrer terme, una de les parts pot acudir al jutge per tal que sigui aquest qui revisi o rescindeixi el contracte. Ara caldrà veure, no obstant, com apliquen aquest article els tribunals que siguin així requerits, i com evaluen l'existència en cada cas d'aquestes tres condicions. Una cosa és tenir dret a invocar la clàusula davant del jutge, i l'altra que el jutge decideixi aplicar-la en el cas concret que se li sotmeti.