Herba sardinera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m format de referències
Línia 5:
}}
 
'''Herba sardinera''', '''blet pudent''' ([[Catalunya|C]]), '''pixacà''' ([[Illes Balears|B]]) o '''vulvària''' ([[País Valencià|PV]])<ref name=":0">{{formatRef-web|títol=Noms refde plantes. Corpus de fitonímia catalana {{!}} httpTERMCAT|url=https://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Liniadiccionaris-en-linia/191/Cerca/|consulta=2021-01-26}}</ref> (''Chenopodium vulvaria'') és una espècie de [[quenopodiàcies]].
 
== Etimologia ==
* '''''Chenopodium''''': nom genèric que deriva de la particular forma de les fulles similars a les potes d'oca: del grec χήν /''chen''/ (oca) i πούς /''pous''/ (peu) o πόδιον /''podion''/ (peu menut).<ref>{{formatRef-web|títol=chenopodium: ref}}definizioni, httpetimologia e citazioni nel Vocabolario Treccani|url=https://www.treccani.it/vocabolario/ricerca/chenopodium/|consulta=2021-01-26}}</ref>
 
* '''''vulvaria''''': l'epítet específic esdevé del terme llatí ''vulvarius'' (genitals femenins), en referència a l'olor a peix de les seues fulles.<ref>{{format ref}}Ref-web|títol=Page V|url=http://www.calflora.net/botanicalnames/pageV.html|consulta=2021-01-26|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
 
== Distribució ==
Es tracta d'una espècie [[subcosmopolita]] (latemediterrània)<ref>{{formatRef-web|títol=Chenopodium ref}}vulvaria L.|url=http://www.floracatalana.net/chenopodium-vulvaria-l-|consulta=2021-01-26|llengua=ca|editor=|data=}}</ref> que habita a herbassars nitròfils antropitzats, com ara: camps de cultiu, voreres de camins, en general viu a llocs remoguts, sovint als solars de les ciutats. Forma part de la vegetació ruderal.<ref>{{formatRef-web|títol=Chenopodium ref}}vulvaria L.|url=http://herbarivirtual.uib.es/cat-medca/general/1176/especie/5159.htmlchenopodium-vulvaria-l-|consulta=2021-01-26|llengua=ca|editor=Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears|data=}}</ref> Present arreu dels [[Països Catalans]] i introduïda al sud d'ÁfricaÀfrica, [[Amèrica del Nord]] i [[Austràlia]].
 
== Descripció ==
[[Teròfit]] [[herbaci]], pot presentar una postura prostrada, molt ramificat, de 20 a 50 cm d'alçada.<ref>{{format ref}}Ref-web|títol=Chenopodium vulvaria|url=http://www.florasilvestre.es/mediterranea/Amaranthaceae/Chenopodium_vulvaria.htm|consulta=2021-01-26}}</ref> D'olor a peix podrit, presenta les fulles amplament ovals, no més llargues que el doble de la seua amplària,<ref>{{formatRef-web|títol=Chenopodium ref}}vulvaria L.|url=http://www.unavarra.es/herbario/htm/Chen_vulv.htm|consulta=2021-01-26|llengua=castellà|editor=Herbario de la Universidad pública de Navarra|data=}}</ref> amb el marge enter de color gris i farinoses per l'anvers. Les flors reunides en inflorescències petites<ref>{{format ref}}Ref-web|títol=Chenopodium (Blet)|url=http://botanicavirtual.udl.es/fam/quenopodiacies/chenopodium_arv.htm#chenopodium_vulvaria|consulta=2021-01-26|llengua=|editor=Universitat de Lleida - Botànica Agrícola i Forestal|data=}}</ref> estan compostes per cinc [[tèpals]] fusionats per la base amb cinc [[estams]] i dos [[Estigma (botànica)|estigmes]]. Floreix des de maig fins a l'octubre, i germina al març. El fruit és un [[aqueni]] que conté llavors lenticulars llises i negres. El seu [[nombre cromosòmic]] és 2n = 18 / 36.<ref>{{formatRef-web|títol=Flora refVascular - Toda la informaci�n detallada sobre la Flora Vascular {{!}} - Especie: Chenopodium vulvaria {{!}} BioScripts.net|url=https://www.floravascular.com/index.php?spp=Chenopodium%20vulvaria|consulta=2021-01-26}}</ref>
 
== Composició ==
Entre els seus components actius es troba la trimetilamina, que és la causant de l'olor tan desagradable que desprèn aquesta planta. També conté sals amòniques, malat càlcic, nitrats i fosfats, entre altres substàncies. La vulvària és una d'aquestes plantes de les que antigament es pensava que curava qualsevol mena de malaltia, és a dir, una [[panacea]]. S'ha pogut comprovar, però, que no té tantes aplicacions com se li atribuïen, però tot i això pot emprar-se en bastants casos. Actualment s'utilitza com [[antiespasmòdic]], [[Reumatisme|antireumàtic]] i [[emmenagog]]. Es diu que és una planta molt útil, especialment per a les dones, ja que és bona per a combatre les malalties de l'úter, provocar la [[menstruació]], facilitar parts i alleujar dolors de matriu. També s'empra com [[antihelmíntic]].<ref>{{formatRef-web|títol=Vulvaria ref}}(Chenopodium vulvaria)|url=https://rednaturaleza.com/plantas-medicinales/vulvaria-chenopodium-vulvaria|consulta=2021-01-26}}</ref>
 
== Aplicacions ==
'''Infusió''': es col·loca 150 grams de vulvària en 1 litre d'aigua bullent, i es deixa 5 minuts i per després colar-la, i es pot beure diverses vegades al dia.
 
'''Decocció''': s'empren 100 grams de planta per cada litre d'aigua, la qual ha de bullir i després afegir la planta. Deixar-la durant 10 minuts i es cola.<ref>{{formatRef-web|títol=Vulvaria ref{{!}} Tusplantasmedicinales.com|url=https://www.tusplantasmedicinales.com/vulvaria/|consulta=2021-01-26|llengua=es|cognom=ruso}}</ref>
 
== Contraindicacions ==
Línia 30:
 
== Noms vernacles ==
sardinera (C), blet (C), brossa pudenta (PV), herba pudent (C), peix (PV), quenopodi ([[Sardenya|Sar]], [[Rosselló|Ros]]), sardineta (PV), vulvària (PV, C), bledo (PV), herba pudenta (B, PV, [[L'Alguer|Al]]), herba puenta (PV), pix de ca (Sar, Ros).<ref name=":0" />
 
== Galeria ==