Panzerfaust: diferència entre les revisions

El '''Panzerfaust''' (alemany per a «puny blindat») és una [[armament antitancs|arma antitancs]] d'origen [[Alemanya|alemany]] utilitzada per la [[Wehrmacht]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. A diferència del [[bazooka|bazuca]] [[Estats Units|nord-americà]] o del [[Panzerschreck]] alemany, aquesta arma va ser concebuda per ser descartada un cop disparada. Si bé el seu tub llançador es podia reutilitzar en fàbrica, això no se solia fer. Només al final de la guerra, amb el potencial industrial reduït, es van començar a guardar els tubs llançadors per ser recarregats.

* ''' Panzerfaust 30 Klein: '''primer model de la sèrie i també el més perillós d'utilitzar pelper al seu poc perfeccionament. De 103 cm de longitud, llançava un projectil de 3,1 kg. de pes, capaç de perforar 140 mm de blindatge d'acer, amb una inclinació de 30 º, a 30 m de distància. Aquesta va ser la versió original, que es va lliurar per primera vegada a l'estiu [[1943]]. El "30" va ser indicatiu de l'abast nominal màxim de 30 metres. Tenia un tub de 4,4 cm de diàmetre que contenia 95 g de propelentpropel·lent, que s'acumulava en un projectil de 2,9 kg que portava 800 grams d'explosiu. El projectil viatjava a 30 metres per segon. Podria penetrar 150 mm d'armadura. L'arma completa pesava 25/03 kg.

* ''' Panzerfaust 60: '''model 30 modificat, de construcció més reeixida i més segur. La mira estava graduada per a tres distàncies: 30, 60 i 80 [[Metre|m.]] Era capaç de perforar fins a 200 mm d'acer amb un angle d'inclinació de 30 º. A partir d'aquest model, el tub de llançament, que en els tipus anteriors era un sol ús, es recuperava per construir noves armes. Aquesta va ser la versió més comuna, i la producció va començar a l'agost, [[1944]]. Tenia un abast pràctic de 60 metres de muda, encara que amb una velocitat màxima de 45 metres per segon, el Cap de Guerra necessitaria un terç de segon per aconseguir un tanc en aquest rang. Per assimilar la major velocitat més gran, el diàmetre del tub es va incrementar a 5 cm i es van usar 134 g de propelentpropel·lent. També tenia un millor mecanisme de visió i gallet. L'arma pesava ara 06/01 kg. Podria derrotar 200mm200 mm d'armadura.

* ''' Panzerfaust 100: '''preparat per a un llançament a 50, 100 i 150 m, era capaç de destruir qualsevol carro enemic en un radi de 80 [[Metre|m.]] De poc més d'1 m de longitud. Aquesta va ser la versió final. Es van produir grans quantitats, des de novembre [[1944]] d'ara endavant. Tenia una autonomia nominal màxima de 100 metres. 190 g de propelentpropel·lent empalmen l'ogiva a 60 metres per segon des d'un tub de 6 cm de diàmetre. La mira tenia orificis per 30, 60, 80 i 150 metres, i tenia pintura lluminosa per facilitar el comptatge fins a la correcta en la foscor. Aquesta versió pesava 6 kg i podia penetrar 220 mm d'armadura.

* ''' Panzerfaust 150: '''la versió més perfeccionada. Es va començar a distribuir entre les tropes alel març de 1945. El tub era reutilitzable per a 10 trets. El Panzerfaust 150 es va implementar en nombres limitats prop del final de la guerra, i va ser un disseny molt modificat. Tenia la mateixa quantitat de propelentpropel·lent que el Panzerfaust 100, però un nou disseny de Warhead i el propulsor de dues etapes d'ignició li van donar una major velocitat de 85 metres per segon, i van augmentar la penetració d'armadura. Estava destinat a ser reciclat fins a deu preses, i la producció va començar al març [[1945]], dos mesos abans del final de la guerra.

: Panzerfaust 250 va ser planejat per entrar en producció al setembre [[1945]], però la guerra va acabar abans que es completés el desenvolupament.

Durant la [[Batalla de Berlín]], els'' Panzerfaust'' van destruir no menys de 200 tancs soviètics aen mans de la [[Volkssturm]], i eren molt temuts pels tanquistes russos.