Aigua mineral amb gas: diferència entre les revisions

Històricament, les primeres aigües carbòniques es preparaven afegint-hi [[hidrogencarbonat de sodi]] a la [[llimonada]]. Una reacció química entre l'hidrogencarbonat de sodi i l'[[àcid cítric]] de la llimona produeix el diòxid de carboni. A partir de [[1741]] es va poder afegir àcid carbònic a l'aigua. Ja el [[1834]] es venien gasoses d'aquest tipus a les farmàcies de [[Catalunya]]<ref>Revista ''Quo'' març del 2010</ref> Actualment, l'aigua amb gas es manufactura fent passar per l'aigua diòxid de carboni pressuritzat. Això n'incrementa la [[solubilitat]] (en un recipient amb aigua a alta pressió es dissol més CO₂ que sota condicions atmosfèriques normals). Quan s'obre l'ampolla se'n redueix la pressió, i per tant el gas es dissocia de la solució i es creen les bombolles característiques d'aquesta beguda.<ref name="Sapiens125">{{ref-publicació| cognom=Duran | nom =Xavier | article =L'aigua carbonatada | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 125 |data = Gener de 2013 | pàgines = p. |issn = 1695-2014}}</ref> Al [[vi escumós]] i la [[sidra]], el principi és el mateix, però el gas prové de la fermentació dels sucres que es transformen en [[alcohol]] i diòxid de carboni.