Lamparetes: diferència entre les revisions

La temàtica central de ''Lamparetes'' són el [[progrés]] i els pioners,<ref name="lafonoteca"/><ref name="millordisc"/> vists en clau positiva.<ref name="EDRprogres">{{ref-notícia |títol=El progrés segons Antònia Font |publicació=Enderrock |url=http://www.enderrock.cat/noticia/4980/progres/segons/antonia/font |consulta=10 juliol 2019 |data=5 abril 2011}}</ref><ref name="MorénAlegret"/> La cançó «Coses modernes», que alguns compararen amb «The Modern Things» de [[Björk]], defensa rotundament la idea del progrés, esmentant que «''totes les coses modernes han esperat molt''».<ref name="jenesaispop"/> El concepte dels pioners lluitant per avançar sobresurt a «Pioners», però també és present a «Clint Eastwood», que menciona que «''un home tot sol no sempre se basta''», i a «Icebergs i guèisers»,<ref name="lafonoteca"/> musicalment semblant a «[[All the Young Dudes]]» de [[David Bowie]].<ref name="EDRdisc"/> Més enllà d'Eastwood, el disc homenatja tots aquells homes «unineuronals» però amb «la capacitat extraordinària de protagonitzar fites històriques»,<ref name="Regio7">{{ref-notícia |cognom=Ramis |nom=Martina |títol=Antònia Font defineix 'Lamparetes' com el seu "millor disc" |publicació=[[Regió7]] |url=https://www.regio7.cat/cultures/2011/04/11/antonia-font-defineix-lamparetes-millor-disc/138353.html |consulta=27 maig 2020 |data=8 abril 2011}}</ref> com [[Abraham Lincoln]] i [[Vito Corleone]], raó per la qual ''Homes'' n'havia de ser el títol en un principi.<ref name="dBprogres">{{ref-notícia |cognom=Marí |nom=Francesca |títol=El món “progressa”, Antònia Font també |publicació=dBalears |url=https://www.dbalears.cat/cultura/2011/04/09/250670/el-mon-progressa-antonia-font-tambe.html |consulta=10 juliol 2019 |data=9 abril 2011}}</ref>{{efn|grup=nb|Més endavant, Joan Miquel Oliver va dedicar ''[[Joan Miquel Oliver i Ripoll#Elektra (2018)|Elektra]]'' (2018), un disc de la seva carrera en solitari, a les dones valentes.<ref>{{ref-notícia |cognom=Díaz |nom=Rosa |títol=Joan Miquel Oliver cierra su trilogía con 'Elektra', un disco introspectivo y antimachista |publicació=[[El Mundo]] |url=http://www.elmundo.es/baleares/2018/09/19/5ba2808322601de8508b4619.html |consulta=28 gener 2021 |data=19 setembre 2018}}</ref>}} Finalment, es decantaren per les [[Làmpada|lamparetes]] com a concepte del títol, que segons Oliver «simbolitzen la civilització en contra de la naturalesa hostil» i com l'humà envaeix allò natural «per crear ciutats i espais habitables».<ref name="millordisc"/> «Carreteres que no van enlloc» també indaga en aquest tema, especialment encarnat en la [[tornada]]: «''de sobte ciutats desafien s'univers hostil''».<ref name="EuropaPress">{{ref-notícia |cognom=Santandreu |nom=Biel |títol=Antònia Font contraponen tradición e innovación en 'Lamparetes' |publicació=[[Europa Press]] |url=https://www.europapress.es/illes-balears/catala-00231/noticia-antonia-font-contraponen-tradicion-innovacion-lamparetes-20110412133733.html |consulta=10 juliol 2019 |data=12 abril 2011}}</ref> Exceptuant la primera i penúltima cançons del disc, «Me sobren paraules» i «Sospitosos», el to general del disc és cada vegada més ombrívol i fred, possiblement en referència a la solitud dels pioners.<ref name="efeeme"/> Segons Bianciotto, a partir de «Pioners» el disc abandona les cançons més solemnes en favor de cançons «més subtils i enigmàtiques, banda sonora d'exploradors que creuen veure "terra ignota"».<ref name="EDRdisc">{{ref-web |cognom=Bianciotto |nom=Jordi |url=http://www.enderrock.cat/disc/613/lamparetes |consulta=26 agost 2019 |títol=Antònia Font - Lamparetes |obra=Enderrock}}</ref> Segurament instigades per Eastwood, al llarg de l'àlbum hi ha referències cinematogràfiques a ''[[El Padrí]]'' («Boreal») i a ''[[Els canons de Navarone]]''.<ref name="lafonoteca"/>

L'àlbum va tenir molt bona rebuda per part de la crítica. Segons alguns, inclòs el mateix Oliver, ''Lamparetes'' és el millor disc d'Antònia Font;<ref name="marcianitus"/> el guitarrista va dir que és un fet «quasi objectiu»<ref name="millordisc"/> i va explicar com és el disc que «més honestament» voldria sentir d'un altre grup.<ref name="Regio7"/> Joan Cabot el va titllar de «conceptualment impecable» i «formalment exquisit» i va dir que l'àlbum inclou «totes les seves senyes d'identitat».<ref name="marcianitus">{{ref-publicació|cognom=Cabot|nom=Joan|títol=Adéu, marcianitus|publicació=Ara|data=22 desembre 2013|url=https://www.ara.cat/premium/suplements/ara_tu/Adeu-marcianitus_0_1052294806.html|consulta=24 abril 2018}}</ref> A ''[[MondoSonoro]]'', el mateix Cabot va qualificar-lo com «la seva obra més rotunda des de ''[[Taxi (àlbum)|Taxi]]''» i va assenyalar que el grup s'hi havia permès «no dosificar les seves excentricitats». El va puntuar amb un 4,5 sobre 5.<ref name="MondoSonoro">{{ref-publicació |cognom=Cabot |nom=Joan |títol=La magia de Antònia Font |publicació=[[MondoSonoro]] |data=juny 2011 |pàgines=44 |exemplar=#185 |url=https://issuu.com/mondosonoro/docs/mondo_sonoro_junio_11 |llengua=es}}</ref> A la revista ''[[Efe Eme]]'', César Prieto va apuntar que segurament el disc «no és tan immediat» com els seus predecessors, però que «quan t'hi obres ja estàs irremeiablement embruixat». També va destacar la tasca d'Oliver, segons ell capaç d'«[aconseguir] amb materials populars dur les seves cançons a les més altes cotes de bellesa».<ref name="efeeme">{{ref-publicació |cognom=Prieto |nom=César |títol=El disco del día: Antònia Font |publicació=[[Efe Eme]] |data=9 maig 2011 |url=https://www.efeeme.com/el-disco-del-dia-antonia-font/ |consulta=27 desembre 2018}}</ref> Xandre de ''[[Jenesaispop]]'' va qualificar ''Lamparetes'' amb un 8,2 sobre 10 i va remarcar com Antònia Font confirmaven ser «referència imprescindible del nostre pop». Xandre va observar com Oliver seguia apostant per l'«escriptura automàtica», però amb una major èmfasi en la «intenció per contar històries» que en treballs anteriors.<ref name="jenesaispop">{{ref-publicació |cognom=Xandre |títol=Antònia Font / Lamparetes |publicació=[[Jenesaispop]] |data=30 abril 2011 |url=https://jenesaispop.com/2011/04/30/71563/antonia-font-lamparetes/ |consulta=24 maig 2019}}</ref> En la mateixa línia, Roberto Macho de ''[[Lafonoteca]]'' va assenyalar aquesta mescla de «lletres surrealistes amb altres més narratives» com un dels trets distintius de l'àlbum. Va definir el disc com a «bastant heterogeni», alabant la seva «mestria a l'hora d'enllaçar cançons» de diferent índole, però criticant la inclusió de «Calgary 88», segons Macho «un magnífic tema, però que no casa amb el conjunt de l'àlbum». L'analista va puntuar l'àlbum amb un 4 sobre 5, situant-lo per davall d'''[[Alegria (àlbum)|Alegria]]'' i ''Bastiscafo Katiuscas''.<ref name="lafonoteca"/> Juan Cervera de ''[[Rockdelux]]'' també en va fer una crítica positiva, tot i opinar que no és el seu millor treball.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cervera|nom=Juan|títol=Antònia Font. "Lamparetes"|publicació=[[Rockdelux]]|data=maig 2011|exemplar=#295|url=http://wwwin.rockdelux.com/discos/p/antonia-font-lamparetes.html}}</ref> ''Lamparetes'' va ser recipient del [[Premi Puig-porret]] de 2011<ref>{{ref-notícia|títol=Antònia Font guanya el premi Puig-Porret pel seu disc 'Lamparetes'|publicació=El Periódico|url=https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20110914/antonia-font-guanya-el-premi-puig-porret-pel-seu-disc-lamparetes-1150354|consulta=18 abril 2018|data=14 setembre 2011}}</ref> i la revista ''[[Enderrock]]'' el va considerar com el segon millor disc de l'any, per darrere de ''[[10 milles per veure una bona armadura]]'' de [[Manel (grup)|Manel]].<ref>{{ref-web|url=https://www.racocatala.cat/forums/fil/153735/50-discos-lany-2011-segons-revista-enderrock|consulta=24 abril 2018|títol=Els 50 discos de l'any 2011 segons la revista Enderrock|obra=[[Racó Català]]}}</ref> Jordi Bianciotto d{{'}}''[[El Periódico]]'' el va enumerar tercer a la llista dels discs estatals de l'any, per darrere de ''10 milles'' i ''La joven dolores'' de [[Christine Rosenvinge]].<ref>{{ref-notícia |títol=La banda sonora del año |publicació=[[El Periódico]] |url=https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20111229/la-banda-sonora-del-ano-1292701 |consulta=16 abril 2020 |data=29 desembre 2011}}</ref> ''[[Indiespot]]'' va classificar «Calgary 88» com la cinquena millor cançó estatal de l'any 2011, la primera en català.<ref>{{ref-web |cognom=Ibars |nom=Aleix |url=https://indiespot.es/2011/12/29/las-mejores-canciones-estatales-de-2011/ |consulta=15 abril 2020 |títol=Las mejores canciones de 2011 (estatales) |obra=[[Indiespot]]}}</ref>

El desembre de 2011 es va publicar ''[[El pop d'Antònia Font. Versions halògenes]]'', un disc de versions d'Antònia Font a càrrec de 19 artistes del país que ampliava ''Alegria revisitat'', un disc de versions d{{'}}''Alegria''.<ref>{{ref-publicació |títol=Més versions d'Antònia Font |publicació=[[Enderrock]] |data= 22 novembre 2011 |url=http://www.enderrock.cat/noticia/6030/mes/versions/antonia/font |consulta=24 maig 2019}}</ref> El disc inclou dues versions de ''Lamparetes'': «Me sobren paraules», per [[Quart Primera]], i «Clint Eastwood», per [[Very Pomelo]]. El 2018, al programa ''No ho sé'' de [[RAC1]], les lingüistes Ana Alarcia i Gisela Gelí van agafar la cançó «Me sobren paraules» com a referència per explicar per què algunes paraules ens agraden, com ''[[lapislàtzuli]]'', i d'altres no, com ''[[nyu]]''.<ref>{{ref-web |url=https://www.rac1.cat/programes/no-ho-se/20180809/45976044621/per-que-no-ens-agrada-la-paraula-nyu.html |consulta=24 maig 2019 |títol=Per què no ens agrada la paraula ‘nyu’? |obra=RAC1.cat |data=9 agost 2018}}</ref> Enric Xicoy, doctor en comunicació de la facultat de Blanquerna, va modificar una notícia d{{'}}''[[El Mundo Deportivo]]'' del 1988 i hi va escriure una crònica completament cenyida als fets ficticis que surten a la cançó «Calgary 88», inventant-se una parella de patinadors artístics balears: Catalina Mahó i Marçal Llucmajor.<ref name="CCMApatinadors"/> Després, va publicar la notícia falsa a ''[[Twitter]]'', en un intent de demostrar que la xarxa social no és una font fiable, «sinó una cafeteria on tothom xerra».<ref>{{ref-notícia |cognom=Araguás |nom=Natalia |títol=La proliferació de perfils falsos fa perillar la fiabilitat de Twitter |publicació=[[Ara (diari)|Ara]] |url=https://www.ara.cat/media/proliferacio-perfils-perillar-fiabilitat-Twitter_0_622737764.html |consulta=16 abril 2020 |data=6 gener 2012}}</ref> En una entrevista a ''[[El 9 Esportiu]]'', l'esquiador [[Marc Pinsach]] va apuntar la importància del component emocional en el món de l'esport, citant un fragment de «Calgary 88»: «''no tot era físic ni mental, també era sentimental''»; Pinsach va traçar el paral·lelisme amb les proves d'esquí en què va ajudar [[Kilian Jornet]], motivat pel fet de ser amics.<ref>{{ref-notícia |cognom=Salgas |nom=Marc |títol=El triomf de l'amor en els Jocs de Calgary |publicació=[[El 9 Esportiu]] |url=https://www.lesportiudecatalunya.cat/opinio/article/490326-el-triomf-de-l-amor-en-els-jocs-de-calgary.html |consulta=10 juliol 2019 |data=30 desembre 2011}}</ref> Durant la [[pandèmia per coronavirus de 2019-2020]], diversos músics van interpretar «Calgary 88» des d'un balcó de [[sa Pobla]] com un himne de resistència.<ref>{{ref-notícia |cognom=Darder |nom=Clàudia |títol='Calgary 88', un himno de resistencia de sa Pobla |publicació=[[Diario de Mallorca]] |url=https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2020/04/02/calgary-88-himno-resistencia-sa/1499495.html |consulta=16 abril 2020 |data=2 abril 2020}}</ref>