Samaritans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 19:
== Literatura samaritana ==
La literatura samaritana és la [[literatura]] conreada pels samaritans en les diverses llengües que han emprat al llarg dels segles. L'[[hebreu]] fou la llengua del famós [[Pentateuc Samarità|Pentateuc samarità]], obra dels segles XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de [[Canaan]] ({{segle|XIII}} aC) i que serveix de llengua litúrgica. Tingué una revifalla literària al {{segle|XIV}} (Yaaqov ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Eleazar i Abiša) i una altra al {{segle|XIX}}.<ref name="GEC"
En [[arameu]] samarità foren escrits el ''Targum'' samarità del {{segle|IV}} i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el ''Memar Malḳhah'' i el ''Defter'', llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d{{'}}''Amram Dara'' ({{segle|IV|s}}). També hi foren escrites algunes obres històriques. Durant el període hel·lenico-romà (segles IV aC-IV dC) fou emprat el [[grec]], bé que n'han pervingut només uns pocs fragments literaris d'[[Corneli Alexandre Polihistor|Alexandre Polihistor]]. Una probable traducció grega del ''Pentateuc Samarità'' (''Samareitikon'') figurava en les ''Hexapla'' d'[[Orígenes]]. Finalment, d'ençà del domini musulmà, la majoria d'obres samaritanes de caràcter històric, jurídic, exegètic i gramatical foren escrites en [[àrab]]. Es destaca l'obra d'Abū-l-Fatḥ ibn Abū-l-Ḥasan ({{segle|XIV|s}}), que compilà els ''Annals del gran sacerdot Pinḥas ben Yosef''. S'inspira en l'obra de Ya'acob ben Ismael et-Tolide i en l'anomenat ''Llibre de Josuè''. Literàriament i filosòficament, les millors obres són ''Sair al-Qalb'' ('Camí del cor'), d'Ibrahim al-Kabāsī ([[1532]]), i el ''Naixement de Moisès'', d'Isma'īl al-Rumyḥ ([[1537]]). També hi ha les versions àrabs del ''Pentateuc'' de Sa'adiya Gaon (mort el [[942]]), en caràcters samaritans, i, sobretot, la d'Abū Sa'īd ({{segle|XIII}}), autor també d'un breu tractat en àrab sobre la pronunciació samaritana de l'hebreu.<ref name="GEC">{{GEC|0209497|literatura samaritana|consulta=11 de setembre de 2010}}</ref>
| |||