Benasquès: diferència entre les revisions

{{llengua|nom=benasquès, patuès

El '''benasquès''' o ('''''patuès''', com l'anomenen els seus parlants'), és un parlar [[romànic]] pròpipropi de la [[Vall de Benasc]], a la comarca de la [[Ribagorça]] ([[Aragó]]), que comparteix amb altres zones del Pirineu com als dels departaments d'[[Arieja]], [[Alta Garona]] i els [[Alts Pirineus]] ([[França]]). S'estimen entre 1.000 i 2.500 parlants només a la Vall de Benasc.

El benasquès comprèn forces similitutssimilituds amb l'[[aragonès]], el [[gascó]] ([[occità]] de la [[Gascunya]]) i el [[català ribagorçà|ribagorçà]] ([[català]] de l'[[Alta Ribagorça]]). Depèn de la zona, es troben més característiques comunes amb cada una d'aquestes llengües. Però, en principi no queda clar a quina llengua inclouen aquest parlar, per això rep el nom de '''[[llengua de transició|llengua o dialecte de transició]]'''. Alguns citen que la suposada transició amb el gascó és solament un mínim infuxinflux lèxic (vid. Saura, ''Elementos ''de fonética y morfosintaxis benasquesas, Gara- IFC, 2003). Com a varietat de transició ha patit fortes discussions sobre la seva inclusió en l'aragonès, en el català o en l'occità (aquesta darrera a principis del s. XX). Per les seves peculiaritats i diferències amb aquestes llengües el benasquès ha estat considerat particularment. Algun filòleg s'ha decantat per catalogar-lo com a [[microllengua]] (sobretot pel seu nombre de parlants, p. ex. Saura). Encara ara la cosa no és clara, continuen havent-hi opinions diferents. Tot i així, actualment la majoria de lingüistes són partidaris de la seva inclusió en l'aragonès, basant-se principalment en la [[diftongació.]] de les vocals llatines tòniques ''e'' i ''o''. Tots els lingüistes llevat d'algún i d'aficionats coma A. Babia que inclou el benasquès dins del català basant-se en opinions subjectives, accepten l'aragonesitat d'aquest parlar de transició (cf. Saura (2003), Pidal (1985), Veny (1998, et alii). Tanmateix, els benasquesos, dins de la ideologia localista imperant a l'Aragó (per al fet lingüístic) veuen la seva llengua força diferent del català normatiu i de l'aragonès comú.

"''Patués''" és la denominació que usen els parlants del benasquès per referir-se a la seva llengua; però per a la gent que no la parla, sobretot pels francesos, però també en català (patuès), sovint té un sentit despectiu. En el benasquès el mot ''patuès'' no té cap connotació despectiva: és el nom de la llengua dins i fora del país. Tanmateix, el benasquès (i l'aragonès també) està en estat de [[diglòssia]] amb les altres llengües oficials. Per altra banda, "benasquès" conjuntament amb "patuès" és la denominació que es fa servir per referir-se a l'aragonès que es parla a la Vall de Benasc, d'aquesta manera es provoca una confusió que porta a pensar que el patuès és sempre aragonès. És important saber que el glotònim "patuès" anomena els parlars utilitzats des de l'alta Ribagorça aragonesa -de parla aragonesa-, pasant pel Coll de Fadas (on que es troven les [[isogloses]] que partixen la llengua aragonesa de la catalana) fins als parlars de l'Alta Garona.

CasiGairebé tots els trets del benesquèsbenasquès es poden trobar en algunes varietats de l'aragonès, sobretot en l'[[aragonès oriental]].

El benesquèsbenasquès no diftonga algunes de les vocals que sí diftonga l'aragonès (fèl~fiel, fòc~fuego), encara que son molt poques peroperò del vocabulari més usual. La resta del lèxic yi morfosintaxi és típicament aragonesa.

La forma més emprada per escriure el benasquésbenasquès és una adaptació pròpia de l'ortografia de la llengua aragonesa de 1987, que usa l'[[alfabet llatí]].

L'accentuació segueix més o menys les mateixes normes que l'aragonès, encara què en alguns mots usa l'accent diacrític en casos que l'aragonès no ho fa: mai-mái (cat. ''mare-mai''), mon-món (cat. ''mont-món''). Aquestes normes serànseran substituidessubstituïdes per les definitives, surtides de l'Academia de l'Aragonés, única autoritat lingüística per a l'aragonésaragonès; triada y reconeguda per totes les associacions de promoció i estudi de la llengua aragonesa.

La situació social del benasquès és semblant a la de la resta de l'aragonès. És una llengua que ha estat en una situació de ràpida recessió, però el seu ús social ha aumentataugmentat els darrers anys gràcies al procés de recuperació que duen a terme associacions i persones de dins i de fora de la vall. El benasquès està sent molt revaloritzat des dels anys 80. La petició del seu ensenyament a les escoles de la vall ha estat impulsada per moltes iniciatives, com ara el consens de premis que han estimulat la creació de textos literaris en aquesta llengua durant els últims anys.