Demèter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.120.226.167. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 23:
 
== Demèter i Posidó ==
Els noms de Demèter i [[Posidó]] estan relacionats en les primeres [[Escriptura Lineal B|inscripcions en lineal B]] trobades a Pilos, on apareixen com a PO-SE-DA-WO-NE i DA-MA-TE en el context sagrat de jugar-ho a sort. L'element DA que apareix en tots dos noms està aparentment connectat amb una arrel protoindoeuropea relacionada amb la distribució de terres i honors. Posidó (el nom del qual sembla significar 'consort de la distribuïdora') va perseguir una vegada Demèter, en la seva forma original de dea-euga. Ella es resistí a Posidó, però no pogué amagar el seu origen diví entre els cavalls del rei Oncos. Posidó es transformà en un cavall i la cobrí. Demèter va enfurismar-se (Demèter Erínia) per aquest setge, però va rentar la seva ira al riu [[Ladó (fill d'Oceà)|Ladó]] (Demèter Lúsia). Donà a Posidó una filla, [[Despina]], però el nom de la qual no podia ser pronunciat fora dels [[misteris d'Eleusis]], i un corser de negres crins anomenat [[Arió (mitologia)|Arió]]. A [[Arcàdia]], s'havia adorat històricament Demèter com a una deïtat amb cap de cavall.
 
{{cita|La segona muntanya, el mont Elaios, està a uns 30 estadis de Figalea i té una cova consagrada a Demèter Melània ['negra']... els figaleus diuen que aprofitaren la cova consagrada a Demèter i varen col·locar-hi una imatge de fusta. Tenia el cap i els cabells de cavall, i serps i altres bèsties en creixien. El seu [[xitó]] li arribava fins als peus, i sostenia un dofí en una mà i un colom en l'altra. Per què feren el [[xóanon]] d'aquesta forma hauria d'estar clar per a qualsevol home intel·ligent versat en la tradició. Diuen que l'anomenaren "Negra" perquè la dea duia robes negres. Tanmateix, no poden recordar qui féu aquest xóanon o com va cremar, però quan quedà destruït els figaleus no donaren una nova imatge a la dea i van desatendre llargament les seves festes i sacrificis, fins que finalment l'esterilitat va caure sobre el país.|[[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], ''Descripció de Grècia'' viii.42.1 y sig.}}