Gran Batuda: diferència entre les revisions

Una normativa anterior, de [[1717]], havia fixat la residència forçosa dels gitanos en un nombre molt determinat de ciutats i poblacions (un total de 75)<ref>A raó d'una família gitana per cada cent no gitanes (Gómez Alfaro, op. cit., pàg. 20).</ref> a fi de sedentaritzar-los i assimilar-los. De fet, en el moment de l'organització i execució del pla, la capital ([[Madrid]]) estava plena de gitanos tot esperant reassentament (ja que els processos [[burocràcia|burocràtics]] eren lents), la qual cosa va provocar les queixes del mateix monarca, que va ordenar esgotar els tràmits per a expedir com més prompte millor els gitanos ambulants a la seua destinació i assegurar-ne així la localització posterior. Això va permetre conèixer amb exactitud el parador de 881 [[família|famílies]] gitanes, sent una de les claus de l'eficàcia de l'operació.

 

 

== El pla ==