La'''Semivocal''' semivocalés esun terme que s'utilitza en [[fonètica]] per designar l'articulació intermèdia entre [[vocal]] i [[fricativa]].<ref>{{GEC|0141768}}</ref> Es produeix durant l'emissió del segon membre tancat d'un [[diftong]]. És un [[so]] similar a una vocal però que no forma el [[nucli sil·làbic|nucli]] d'una [[síl·laba]] o [[Mora (fonologia)|mora]], de tal forma que no és la part més prominent de la síl·laba. En el codi [[Alfabet fonètic internacional|IPA]] les semivocals es representen amb el símbol {{IPA|[ ̯ ]}} afegit a la vocal. Sovint però, s'escriu la vocal sense aquest símbol per simplificar. El desenvolupament de la semivocal -u dels diftongs -eu, -iu, etc. en [[català]], es considera el fenomen més característic de la història fonètica catalana.<ref>Joseph Gulsoy, ''Estudis de gramàtica històrica'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, {{ISBN|978-84-782-6428-5}}</ref>▼
'''Semivocal''' és un terme que s'utilitza en [[fonètica]] per designar l'articulació intermèdia entre [[vocal]] i [[fricativa]].
== Definició ==
▲La semivocal es produeix durant l'emissió del segon membre tancat d'un [[diftong]]. És un [[so]] similar a una vocal però que no forma el [[nucli sil·làbic|nucli]] d'una [[síl·laba]] o [[Mora (fonologia)|mora]], de tal forma que no és la part més prominent de la síl·laba. En el codi [[Alfabet fonètic internacional|IPA]] les semivocals es representen amb el símbol {{IPA|[ ̯ ]}} afegit a la vocal. Sovint però, s'escriu la vocal sense aquest símbol per simplificar.
El desenvolupament de la semivocal -u dels diftongs -eu, -iu, etc. en [[català]], es considera el fenomen més característic de la història fonètica catalana.<ref>Joseph Gulsoy, ''Estudis de gramàtica històrica'', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, {{ISBN|978-84-782-6428-5}}</ref>
