Sis variacions per a piano sobre un tema original en fa major (Beethoven): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 3:
 
== Característiques ==
Beethoven va escriure el seu primer gran conjunt de variacions sobre un tema original, les '''Variacions Op. 34''', el 1802, immediatament després d'acabar les [[Sonata per a piano núm. 16 (Beethoven)|sonates op. 31]]. Poc temps més tard va compondre les famoses [[Variacions i fuga per piano en Mi♭ major, Op. 35,|'''''Variacions i fuga per piano en'' Mi♭ ''major, Op. 35''''',]] sobre el tema del ''finale'' de la [[Simfonia núm. 3 (Beethoven)|simfonia ''Eroica'']]'''''.''''' En una carta d'octubre de 1802, citada sovint, Beethoven va descriure les variacions com escrites en un "estil nou, i cadascuna d'una manera totalment diferent". Totes dues obres presenten característiques que van més enllà de la natura estàtica i de la tècnica clàssica del [[tema i variacions]]. Al pla tonal de les op. 34, les successives variacions no es mantenen en la tonalitat inicial, sinó formant una cadena de terceres descendents.<ref name=":0" /> Les relacions per terceres són un dels trets idiosincràtics de l'estil de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]].
 
Segons Poggi i Vallora,<ref name=":1" /> aquestes Variacions op. 34 destaquen molt respecte a totes les obres concebudes fins llavors, si més no, degut a la influencia que presenten del clima creatiu de les tres importants [[Sonata per a piano núm. 16 (Beethoven)|sonates op. 31]]. Com que es tracta d'un treball de notable interès, el mateix Beethoven va incloure aquestes variacions al seu catàleg, i les va numerar amb el mateix criteri que les "grans" composicions. En efecte, va dir: "Atès que aquestes variacions són molt diferents de les anteriors, en comptes de numerar-les com les altres (per exemple, n. 1, 2, 3), les he computat entre les meves obres importants, tenint en compta sobretot que el tema és creació meva." Va voler, també, que tal confessió fos inclosa en l'edició impresa.
 
La "diversitat" assenyalada per Beethoven i subratllada pels crítics consisteix efectivament en un plantejament de gran alè. Aquestes sis variacions es presenten com sengles "mons acabats", cadascú dotat d'un tempo, un ritme, un caràcter i una tonalitat diferent. Del tema, d'una noblesa aproximada a un coral, neixen, en efecte, sis aventures apassionants. El panorama musical és realment fantasiós: un gran arc creatiu que inclou des de ritmes pastorals fins al fort segell de marxa disfòrica de la Variació V o la inhabitual consistència de l'últim adagio. El que més impressiona, si és possible, és la suggestió romàntica d'alguns episodis, fins al punt que alguns crítics han evocat el caràcter dels grans romàntics posteriors: l'esperit de Brahms a la segona part de la Variació V, de Schubert a la Variació VI i de Mendelssohn a la ''coda'' (l'episodi que precedeix a l'adagio final).
Línia 12:
 
== Comentaris ==
Diferents fonts de l'època i posteriors mostren com es va rebre l'obra de Beethoven:<ref name=":1" />
 
* ''[[Allgemeine musikalische Zeitung|Allgemeine Musikalische Zeitung]]:'' "Predisposa favorablement el fet que el cèlebre Beethoven, que no té el costum d'afegir petits treballs entre els nombres de les seves obres, ho hagi fet en aquest cas."