El tres de maig a Madrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+
pagina ref cowans
Línia 18:
[[Fitxer:Francisco de Goya - Godoy como general - Google Art Project.jpg|miniatura|''Manuel Godoy, duc d'Alcúdia, príncep de la Pau'', obra de Goya (1801). [[Manuel Godoy|Godoy]] era el primer ministre d'Espanya durant la invasió francesa de 1808.]]
 
Malgrat que, en el passat, la població espanyola ja havia acceptat monarques estrangers, existia un ressentiment profund envers el nou governant francès. El 2 de maig de 1808, provocats per la notícia del desplaçament planejat cap a França dels darrers membres de la dinastia reial espanyola, els habitants de Madrid es rebel·laren en allò que es coneix com a [[Aixecament del dos de maig]]. Una proclama enviada pel mariscal Murat a les seves tropes aquest mateix dia deia: «la població de Madrid, duta pel mal camí, s'ha abandonat a la revolta i l'assassinat. Ha corregut sang francesa. Això demana venjança. Tots aquells qui siguin arrestats durant la revolta, amb armes a les mans, seran executats».<ref>{{ref-llibre|cognom=Cowans|nom= Jon |títol=Modern Spain: A Documentary History|editor=University of Pennsylvania Press|data=maig 2003|pàgina=9|isbn=0-8122-1846-9|llengua=anglès}}</ref> Goya commemorà l'aixecament a la pintura ''El dos de maig'', que mostra una càrrega de cavalleria contra els rebels a la plaça de la [[Puerta del Sol]] al centre de Madrid, on hi va haver llargues hores de combat aferrissat.{{sfn|Licht|1979|p=112}} ''El tres de maig'', segona part de la sèrie, il·lustra la repressió francesa: abans de l'alba d'aquest dia es concentraren i afusellaren centenars d'espanyols en diverses ubicacions als voltants de Madrid. L'oposició civil espanyola continuà durant els següents cinc anys en el que es coneixeria com a [[Guerra del Francès]], el primer conflicte considerat una [[guerra de guerrilles]].{{sfn|Licht|1979|p=109}} Les irregulars forces espanyoles ajudaren considerablement als exèrcits britànic, portuguès i espanyol liderats conjuntament per [[Arthur Wellesley|Sir Arthur Wellesley]], qui entrà a Portugal per primer cop l'agost de 1808. Al moment de la concepció de la pintura, els rebels ja eren considerats per l'opinió pública com uns símbols d'heroisme i patriotisme.<ref name="murray">{{ref-llibre|cognom=Murray |nom=Christopher John|títol=The Third of May 1808–1814|col·lecció=Encyclopedia of the Romantic Era, 1760–1850|editorial=Taylor and Francis|data=2004|pàgines=1133–1134|isbn=1-57958-422-5|llengua=anglès}}</ref>
 
Com altres liberals espanyols, Goya es trobà en una posició personal complicada respecte a la invasió francesa. Havia donat suport als objectius inicials de la [[Revolució Francesa]] i tenia l'esperança que un esdeveniment similar es produís al seu país. Molts dels seus amics, com els poetes [[Juan Meléndez Valdés]] i [[Leandro Fernández de Moratín]], eren obertament [[afrancesat]]s (terme que designava els seguidors –col·laboradors, segons el punt de vista de molts– de Josep Bonaparte).{{sfn|Bareau|1981|p=45}} El retrat de Goya de 1798 de l'ambaixador, convertit en comandant, Ferdinand Guillemadet revela una admiració personal.{{sfn|Licht|1979|p=111}}{{efn|Guillemardet arribà a Espanya com a ambaixador francès i fou el primer estranger pintat per Goya. Posteriorment, Guillemardet s'emportà una còpia dels ''Caprichos'' de Goya cap a França, on foren admirats per [[Eugène Delacroix|Delacroix]] i influenciaren el [[romanticisme|moviment romàntic]].{{sfn|de las Heras|1989|p=73}}}} Malgrat que mantingué la posició com a pintor de la cort –per la qual cosa fou necessari un jurament de lleialtat a Josep–, Goya tenia, per naturalesa, una aversió instintiva envers l'autoritat.{{sfn|Clark|1968|p=129}} Fou testimoni de la subjugació dels seus compatriotes per part de les tropes franceses.{{efn|El fet que Goya fou testimoni de primera mà dels esdeveniments que es veuen a ''Els desastres de la guerra'' queda palès pel títol d'un dels seus gravats, ''Yo lo vi''.}} Durant aquests anys, Goya pintà poc, tot i que les experiències de l'ocupació es convertiren en una font d'inspiració de dibuixos que confirmarien la base de la seva sèrie d'[[aiguafort]]s ''[[Els desastres de la guerra]]''.{{sfn|Licht|1979|p=111}}